27 de febrer de 2020
27.02.2020

Ballarín i Coderch a Queralt

27.02.2020 | 00:02

Enguany és el centenari del naixement del sempre enyorat i mai prou recordat mossèn Josep Maria Ballarín, cal no oblidar mai que fou un dels catalans més emblemàtics dels anys que li van tocar viure. Des de Queralt estant, a sobre de la ciutat de Berga parlava, discutia i tenia una forta influència política, cultural i evidentment religiosa amb «el tot Catalunya». Josep Benet, Pasqual Maragall o... Jordi Pujol eren amics seus, però ell des de la solitud del santuari de Queralt va fer una ingent obra literària, al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya CCUC hi consta que té 145 entrades referenciades.

Una de les coses més importants que va fer per a Berga fou que Josep Antoni Coderch de Sentmenat fos l'arquitecte de la restauració de Queralt feta l'any 1966, d'ell són la façana de l'església i el nou campanar. Aquesta obra es va poder fer perquè Coderch era un bon amic de mossèn Ballarín. El mossèn ho explicava d'aquesta manera: «En Coderch va pujar a casa, li havia demanat de fer-me la façana de Queralt, –Mosén, ya la tiene hecha, abra este arco–. Va passar més de quinze dies ajupit al tauler per a trobar-me una altra sortida. Jo tenia por que la gent de Berga trobés aquella façana massa senzilla. –No hay otra salida, dejémosla con el arco abierto–. La gent de Berga, de primer, van arrufar el nas; ara n'està contenta. En Coderch també n'estava content; la façana de Queralt és a tots els reculls de les seves obres. Al despatx, tremejava amb la fotografia dels TRADE».

Coderch va ordenar tota la façana, la va fer netejar, va crear un nou eix de simetria. Ara sembla com si la façana queraltina sempre hagués estat així de senzilla, neta i grandiosa. Però sense Coderch de ben segur que haguera estat una altra cosa. El campanar vol recordar que a Queralt hi havia hagut el castell del trobador Guillem de Berguedà. Ara, gràcies a la gestió de mossèn Ballarín, la façana de Queralt és una obra extraordinària de l'arquitectura catalana contemporània feta per un dels grans arquitectes del segle XX. L'entrada dona a l'església una lluminositat única. L'obra de Coderch va fer eixamplar l'accés de l'església, en traslladar les portes de ferro i vidre fins a la crugia posterior, és a dir, fins a la propera paret de càrrega de la nau, de tal manera que es crea un nou cancell, totalment obert que integra la gran plaça del santuari a l'església. És molt interesant consultar el llibre d'Emilio, D. et altrii. J. A. Coderch de Sentmenat, imprès a Barcelona l'any 1988, on el santuari queraltí surt explicat junt amb moltes de les altres obres de Coderch com els edificis TRADE, la Torre Valentina...

Sense cap mena de dubte, l'obra de Coderch a Queralt va posar l'arquitectura del santuari de Berga al segle XX o, si ho voleu, al XXI i tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit