Són tan freqüents els titulars que mencionen la carretera C-55 que ja gairebé no ens adonem de la persistència dels problemes que s'han enquistat com a conseqüència de la inacció i la manca de compromís polític per fixar solucions a llarg termini. Ens hem de rebel·lar contra el costum de resignar-nos i deixar que els problemes es perpetuïn. La darrera mostra del menysteniment polític cap als problemes de la C-55 l'hem tinguda fa uns dies, quan tot el que es va aportar per part del Govern fou la possibilitat d'ampliar els descomptes per la C-16, una autopista que no pot resoldre els problemes de la C-55. Allò que a priori pot semblar bo conté un despropòsit econòmic i polític que no hauríem de deixar passar.
Sovint s'argumenta que els descomptes de la C-16 són un mètode per absorbir trànsit de la C-55. Aquesta idea s'ha intentat desplegar fa anys i els fets demostren que no s'ha aconseguit. Cosa previsible perquè una part molt rellevant dels destins de les mercaderies i les persones requereix la connexió Bages-Baix Llobregat i Barcelonès-Llobregat. Recordem que grans àrees industrials i logístiques són en aquestes zones, a les quals és manifestament inconvenient dirigir-se per la C-16. Si volem ser una comarca amb una indústria i serveis competitius ens cal un accés digne als punts on trobem una concentració important d'activitat econòmica. És evident que, per molts descomptes que s'ofereixin, el traçat de la C-16 romandrà invariable, i ens conduirà cap a Terrassa, mai a Martorell.
Dit això, segons la nostra opinió, els descomptes de la C-16 són un «caramel emmetzinat», i mentre es mantingui la C-55 tal com està ara això suposa un triple espoli als contribuents.
El primer dels espolis és l'elevat preu de l'autopista C-16, que pot suposar un percentatge molt alt de la renda disponible dels bagencs que l'hagin d'usar amb assiduïtat, fins i tot si tenen accés al preu bonificat.
En segon lloc, hem de recordar que la concessionària ingressa el preu íntegre del peatge i per tant el descompte també el paguem els catalans a través dels impostos. I creiem que en matèria d'infraestructures és preferible destinar els pressupostos a inversions que es fixin al territori que no pas a «cremar-los» pagant una despesa que no produeix cap millora. I en un sentit de país, el manteniment dels descomptes és contraproduent perquè són diners que provenen de les engrunes del pressupost autonòmic (que ja ha estat espoliat), i són diners que regalem a empreses de fora del territori català a canvi de res.
Finalment, el tercer espoli és el cas dels milers d'hores perdudes als embussos, incidències i accidents freqüents que es produeixen a la C-55 cada dia, afegides a l'alta sinistralitat amb víctimes mortals i ferits greus i lleus que reporta la C-55. Aquest cost humà és un fet que ens ha de rebel·lar i per si mateix és motiu per exigir amb tot el dret el desdoblament de la carretera C-55.
