27 de febrer de 2020
27.02.2020

La quarta revolució industrial

27.02.2020 | 00:03

A les escenes inicials de 2001, una odissea de l'espai es passa d'un os fent voltes en una nau espacial al ritme del Danubi blau (una de les el·lipsis més impressionants de la història del cine). És l'evolució de la humanitat basada en l'evolució de les tecnologies. Fa uns vuit mil anys una revolució tecnològica va donar lloc al naixement de l'agricultura i amb ella a profunds canvis socials que tot evolucionant ens han marcat fins avui. Després, als segles XVI i XVII una sèrie de canvis lligats a la navegació van permetre una primera globalització del món amb el descobriment de noves terres i l'èxit del comerç. Assistíem a nous canvis socials i econòmics, el naixement del primer capitalisme i el desenvolupament dels primers imperis globals (portuguès, espanyol, holandès, francès i, al segle XIX, l'imperi britànic amb una segona globalització).

En aquest segle també es produïa la Revolució Industrial. Si les dues anteriors havien significat l'aparició de l'agricultura i el comerç, ara veuríem el triomf de la indústria. Una revolució que tindria diferents fases. Una primera, basada en l'energia del vapor, que permetia les grans fàbriques o noves formes de transport terrestre i marítim. Una segona, basada en l'electricitat, revolucionava encara més la producció industrial i el transport, així com millores en la qualitat de vida en algunes societats. Posteriorment, ahir mateix, la digitalització donava pas a una tercera basada en les tecnologies de la informació i, així, el gran desenvolupament telefònic, la implantació d'internet; un canvi radical en les comunicacions i les formes de relació social entre els humans. Al mateix temps apareixien noves tecnologies i es produïen nous materials que avui encara se segueixen desenvolupant en el que hem anomenat la 4a Revolució Industrial.

Aquesta nova revolució, encara en les seves primeres (però impressionants) passes. Una revolució definida per la integració de diverses tecnologies; especialment la intel·ligència artificial i la robòtica, però també el blockchain, la impressió 3D, les nanotecnologies? Assistirem a una radical integració entre els aspectes materials i els immaterials, els inorgànics i els orgànics, els virtuals i els reals. I amb això revolucions mèdiques, en els processos de producció, en les relacions socials i econòmiques? I també amb la inquietant aparició dels cíborgs.

També neixen noves filosofies i ideologies, com el transhumanisme o el posthumanisme, basades en les possibilitats de transformar la vida humana i els mateixos humans. I també amb tots els perills que això pot suposar, tant en la realitat com en nous problemes ètics i legals.

Els canvis tecnològics també han anat associats a les tecnologies militars i les transferències entre les civils i les militars, i han donat lloc al que avui en diem «tecnologies duals o de doble ús». Els EUA, en la seva cultura estratègica, donen un paper fonamental a la superioritat tecnològica. Així ha portat a terme una primera offset strategy, basada en la superioritat de l'energia nuclear; després, una segona basada en les tecnologies de la informació i l'armament de precisió, que ha donat lloc a l'anomenada Revolució en Assumptes Militars (RMA). I avui, amb la pressió xinesa al darrere, a una tercera offset strategy basada, com la industrial, en la intel·ligència artificial i la robòtica.

D'aquell primer os (instrument de canvis) a tot allò que ens depara el present i el futur, se'ns presenten reptes i possibilitats, però també molts perills segons l'ús que en fem. Per sota de qualsevol tecnologia hi segueix existint l'element fonamental: les persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit