Pensant en la idea de perllongar els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) perquè arribin encara més al centre de Manresa -a Sant Domènec?-, com demanen els alcaldes del Bages, va venir-me al cap que a Sabadell i a Terrassa la Generalitat va fer una obra notable per afegir barris i estacions a les respectives línies. Si allà va ser possible, per què no a la capital bagenca?

Però fent-me d'advocat del diable a mi mateix vaig preguntar-me si afegir quilòmetres sumaria milers de viatgers, conscient que els responsables del servei es farien la mateixa pregunta, i una resposta negativa repercutiria en la decisió d'atendre la demanda bagenca o deixar-la a la nevera dels projectes «en fase d'estudi».

La meva personal avaluació és que els viatgers incorporats no serien cap multitud, per una raó elemental: no serveix de gran cosa tenir l'estació més a la vora de casa si el tren triga una hora i mitja a arribar a Barcelona. Aquesta seria la durada del trajecte des d'una estació afegida a l'extrem de la línia. Una hora i mitja per arribar a la plaça Espanya de Barcelona, on cal agafar altres sistemes de transport fins als destins més habituals dels viatgers.

Es demana a Adif/Renfe que redueixi fins als 50 minuts la durada del seu servei entre les dues ciutats. No es demana a la Generalitat que intenti el mateix, o que s'hi aproximi, i això que és «nostra». Per què deixar-la al marge de la reclamació? La línia dels FGC fa 63 quilòmetres, distància que els seus trens recorren en 86 minuts. Això equival a una velocitat mitjana de 44 quilòmetres per hora. Els «semidirectes» que se salten alguns baixadors assoleixen uns estratosfèrics 46 quilòmetres per hora, i n'hi ha tres al dia. Costa de creure que no es puguin millorar les xifres.

L'Ajuntament de Manresa s'ha adherit a una iniciativa de pobles de Lleida per incrementar velocitat i freqüència a la línia agònica que transcorre entre les dues ciutats. En realitat busquen la creació d'un sistema lleidatà de rodalies, però Manresa espera treure'n profit. Podria fer quelcom per l'estil i encapçalar un moviment de municipis de la línia Llobregat dels FGC per exigir un tren que no competeixi amb les tortugues. Per cert: la velocitat mitjana de la infumable tartana Manresa-Lleida és més alta que la del carrilet, ja que se situa en 60 quilòmetres per hora (118 quilòmetres en 117 minuts). Seria suficient per arribar a Barcelona en una hora i tres minuts.