Astúcia basca

La setmana passada va arribar a un acord de traspàs d'una trentena de competències i serveis, que havien quedat pendents, per completar l'Estatut de Gernika. Entre les competències traspassades, en figuren dues d'especialment significatives. Una és la gestió de les competències de la Seguretat Social, en aquell territori, deixant clar que la caixa única de la SS és intocable, per resolució del TC, que va aclarir els dubtes. I una segona competència és sobre els centres penitenciaris, parada durant anys, per tot el conflicte relacionat amb ETA. Ara, el País Basc i Catalunya seran els dos únics territoris amb aquestes competències. La resta continuen en mans del Govern central.

Prova d'aquesta astúcia basca és l'acord per la investidura de Pedro Sánchez, conscients que mai podrien avançar com ho han fet durant els mandats socialistes si tinguessin al Govern central els partits de dretes.

Però és que, a més, arriben a un acord en un moment estratègicament ben concret. A les portes d'unes eleccions al Parlament, i fan impensable que la resta de partits es puguin situar en contra d'augmentar les competències i serveis del Govern basc. Per tant, no podien triar millor el moment, per part dels governs central i el basc.

Però també és un moment estratègic de cara a la negociació amb el Govern català, perquè demostra, amb fets, el que predica de paraula. És a dir, es poden asseure dos governs i arribar a importants acords, sempre dintre de la més estricta legalitat. El PNB no ha predicat ni actuat mai en contra de l'estat de dret, ni demana res que no estigui contingut al seu Estatut, o a la Constitució. I de fet, per anar més lluny en l'autogovern, ja tenen a punt un nou Estatut que d'aquí a poc portaran a debat i aprovació. Enlloc hi trobarem cap deriva unilateral. És el millor exemple de política realista i pragmàtica.

I no és fàcil governar el País Basc, perquè la seva estructura és molt diferent de la nostra, perquè els diners els tenen les diputacions forals, però els tres nivells de l'administració funcionen de manera exemplar: ajuntaments, diputacions i govern basc. La coordinació i la claredat de funcions estan ben engreixades per no tenir especials problemes de funcionament i entesa.

He estat diverses vegades en visites privades, i en visites oficials, acompanyant algun grup d'alcaldes, per veure com s'organitzen en determinades àrees i competències. L'eficàcia i pragmatisme els acosta al que vaig veure i viure en els meus anys a Suïssa. Són capaços de crear mancomunitats en tots els territoris, per prestar serveis, que sols no podrien donar. Piscines cobertes, pavellons poliesportius, escoles de música o d'esports, etc, acullen alumnes i practicants que van a buscar en busos grans, mitjans o petits, per la comarca, per portar-los al centre corresponent.

Tenen un nivell de prestació de serveis envejable i una coordinació molt ben estudiada i regulada. En resum, alguns aquí ho resumeixen tot en el «concert basc», o en el «cupo», però, si una cosa he comprovat en totes les visites, és la qualitat i preparació dels càrrecs polítics i institucionals i una gestió de l'administració pública exemplar. Els diners pels diners no arreglen res, si no hi ha una administració austera i eficaç. Allà la tenen, i no busquen somnis impossibles ni derives fora de l'estat de dret, perquè saben que no tindrien cap possibilitat d'èxit.

Lluiten per una bona qualitat de vida, i millorar-la progressivament, sense trencar les estructures de govern pròpies i conjuntes, a escala d'Estat i UE. Tenen clar que actuar a cada moment, segons els interessos propis, aporta molt més de positiu que situar-se fora de la realitat. No ens estranyi que tinguin èxit, ni que hagin intentat fer de mediadors i assessors dels membres del Govern català, per evitar la deriva en què es van ficar.