A veure si ara que estem en actitud de diàleg ens entenem. Com que no es tracta pas (oi?) de fer passar els dies en espera que un resultat electoral modifiqui l'escenari, hauríem de començar a saber (exigir?) on ens volen fer anar a parar a nosaltres, els que ens ho mirem i esperem coses bones. No n'hi ha prou que ens tinguin entretinguts amb tanta mobilització mediàtica, perquè el peix (el biaix editorial de cada mitjà) ja està venut a l'avançada. El que importa de debò és veure com s'avança, no com es perd el temps.
Per exemple, de què volen parlar: només dels 44 punts de greuge històric que acumula l'autoanomenada «Agenda del retrobament» del president Sánchez? Què passa amb els tres que planteja la delegació catalana: dret d'autodeterminació, amnistia i mediador? Són miratges (collonades) inabastables? Tants anys abocant ignomínia es reconduiran només amb noves promeses? Quan es diu que hi ha voluntat real d'acord, i que es donarà «en el marc de la seguretat jurídica», a què es refereixen? De quina «seguretat jurídica» parlen? De la que administra la cúpula del poder judicial que fa i desfà en funció de la ideologia corporativa que els ha deixat enquistar i perpetuar?
És la «seguretat jurídica» que es va carregar en una tarda de toros l'Estatut que havia aprovat el Parlament, ribotat al Congreso i aprovat en referèndum pels catalans?
És la que va declarar il·legal el referèndum de l'1 d'octubre, quan no hi ha cap llei que prohibeixi fer un referèndum?
«Seguretat jurídica» és la que permet a fiscals i jutges interpretar els fets al seu aire i interès, sense contrastar-los amb proves evidents i afavorint que els testimonis diguin falsedats, tot i que la llei ho prohibeix?
És la que tiba d'òrgans administratius del poder judicial, com el Tribunal de Cuentas i la Junta Electoral Central per agreujar la revenja, l'escarment, l'anihilació dels independentistes catalans?
Quan parlen de la «seguretat jurídica» en què s'emmarcaran els acords de la taula de diàleg, volen dir que és aquella que permet al jutge Llarena mentir, oblidar-se, amagar, tergiversar detalls importants als jutges europeus que li demanen proves fefaents de les acusacions que justifiquin les ordres d'extradició dels polítics a l'exili?
A aquestes alçades, el ciutadà que espera amb candeletes saber si la taula de diàleg servirà per a res més que la propaganda electoral, pot començar a témer que l'intrigant significat de la «seguretat jurídica» només és un ungüent amb què l'autoproclamat govern progressista pensa apaivagar les urticàries que posen frenètics els poders fàctics, econòmics, mediàtics, monàrquics i partits polítics que pateixen per la unitat patriòtica. La confirmació de la sospita tindrà lloc el dia que tiri endavant la maniobra insinuada pel clarivident Miquel Iceta sobre la modificació del Codi Penal per contemplar (castigar, vol dir) una sedició específica per perseguir independentistes d'una manera més ajustada a dret, que no pas la que s'han inventat ara per castigar els líders del procés. Aquesta seguretat sí que la podem tenir.
