Dijous que ve a Girona, lliuraran els premis Enderrock, els que reconeixen la millor música feta al nostre país. Passarà a Girona, però enguany tenen acords manresans, merescuts i guanyats a pols.

Hi ha columnes que et venen molt de gust i aquesta, després de molts anys d'opinions impreses, és una de les més especials i motivadores. En Manel Camp rebrà un premi que distingeix la seva trajectòria com a compositor i pianista, un reconeixement a més de cinquanta anys en actiu que s'han omplert amb bandes sonores per a cinema i espectacles teatrals, centenars de concerts i composicions, prop d'una cinquantena de discos, actuacions en solitari, amb formacions pròpies, o al costat de noms com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Santi Arisa i Llibert Fortuny, entre molts altres.

El Manel és un dels millors ambaixadors que té Manresa, ens ha representat amb el llenguatge més universal i directe que té la humanitat, el que entra per l'orella i va directe al cor fent parlar l'ànima. He tingut l'oportunitat de conèixer moltes amigues i amics dedicats a la música, però fa vint anys em va marcar el privilegi de treballar amb ell escrivint el llibret del musical El Retaule de la Llum, que va produir l'Orfeó Manresà amb motiu del seu centenari; una experiència que em va fer entendre els valors de les persones que en el seu treball hi posen l'ànima, que tenen el do d'emocionar quan aboquen tot el sentiment damunt el pentagrama, per fer possible que la partitura de la vida soni molt bé. No me'n puc estar de dir que per a aquell aprenent de dramaturg va ser una experiència descobrir que, com més humil és la saviesa de qui tens al costat, més gran és la seva dimensió humana, el seu art i la seva capacitat de creació.

Passa sovint que allò que passa fora de Manresa no existeix per a Manresa, l'endemà del lliurament d'aquest premi tenim una oportunitat única per trencar aquesta malaurada evidència, perquè dins el Festival de Jazz organitzat pel Vermell, divendres tindrem la gran oportunitat de poder escoltar el Manel amb el seu germà, Jordi Camp, el moment d'aplaudir l'autor dels millors moments de la banda sonora d'aquesta ciutat, per dir-li gràcies. Gràcies per posar ritme a les nostres vides, per fer-nos somiar i sobretot per obsequiar-nos amb la bona música, que, de manera tan especial, només sap fer la bona gent. Després de conèixer el Manel vaig entendre per què molts que es dediquen a escriure, en un moment o altre haurien volgut ser músics; ha estat un plaer posar lletra a aquest guardó i reconèixer davant de qui ho ha fet possible que on les paraules fallen la música parla. Ara pleguin el diari, deixin de llegir, tanquin els ulls i escoltin una de les seves composicions, és el millor regal que podem fer a qui ens ha donat tantes notes d'emoció.