Una de les més espectaculars reproduccions del Pi es troba a l'ajuntament de Barcelona, una pintura mural a l'escala Negra feta pel pintor Miquel Viladrich i Vila. És un Pi jove, verd, i ple de vida, davant del qual uns joves ballen una sardana. Forma part d'un gran mural d'al·legories tradicionals de diversos indrets del país, i s'anomena «Barcelona, cap i casal de Catalunya». Per explicar-la faré referència al treball de la manresana M. Carme Farré i Sanpera «Breu presentació de l'obra pictòrica de Miquel Viladrich: Barcelona, cap i casal de Catalunya», Barcelona, 2000.
«... l'obra es va contractar a l'any 1929 (...) Probablement realitzada a Fraga i acabada a Barcelona (...) col·locada al seu emplaçament actual a l'any 1932 -els anys de la Generalitat republicana- (...) la composició de l'obra respon a una seqüència argumental única, separada en tres parts (...) El paisatge que envolta les figures és conformat per la muntanya, el pla, la terra, el prat, la pineda, la costa i el mar. Destaquen els Pirineus, amb el cim del Canigó, les muntanyes de Montser-rat, el Pi de les Tres Branques, la costa catalana i una cova (...) sobre aquests elements definitoris de la natura i de l'entorn geogràfic esdevinguts símbol de Catalunya, destaquen els personatges al·legòrics. Es podria definir la composició general de l'obra com una gran al·legoria de la història, de la cultura catalana i de les seves gents (...) a la composició lateral esquerra (...) Mossèn Cinto duu una estatueta a la mà dreta sobre el sòcol de la qual destaca la inscripció: Poesia. Amb la mà esquerra sosté i presenta un solcador. Al fons una cova i el pic del Canigó. (...) la composició lateral dreta, presideix, a la part superior, el Pi de les Tres Branques. Sota aquest, tres personatges dansant una sardana (...) Passat, present i futur de Barcelona i de Catalunya serien el compendi que vol representar la totalitat de l'obra. El passat, en la primera composició plena de simbolisme i cultura, el present, en què presideix la jove ciutat de Barcelona, i el futur sota l'aixopluc del Pi de les Tres Branques amb la presència destacada de joves.»
Aquesta composició, contractada en plena dictadura de Primo de Rivera, que va comportar una forta persecució de tot el que fos catalanisme, i al mateix any de l'Exposició Universal de Barcelona, va ser col·locada a l'emplaçament actual l'any 1932, any en què a ser aprovat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, després de la proclamació de la Segona República Espanyola i la reinstauració de la Generalitat. Aquesta pintura reflecteix les diferents formes d'actuar de les dues dictadures militars espanyoles. Seria, i de fet va ser, inconcebible que a l'ajuntament de Barcelona o a cap altre edifici públic s'hagués fet una pintura d'una càrrega tan simbòlica i amb una fervorosa defensa de la catalanitat com aquesta durant els anys del franquisme.
Voldria dir, per acabar, però, que ni al Palau de la Generalitat ni al Parlament de Catalunya no hi ha hagut, fins ara, cap Pi de les Tres Branques.
Del pintor del mural, Miquel Viladrich Vila (Torrelameu 1880-Buenos Aires 1956), sabem que va residir en diferents ciutats: Madrid, Nova York, París, Buenos Aires, i en algunes d'aquestes va exposar-hi la seva obra, com per exemple al museu de la Hispanic Society de Nova York, a París o a Chicago.
