A finals de la setmana passada els mitjans van projectar la notícia en totes direccions. Ahir va sortir de la presó per anar-hi a passar les primeres hores. Per a uns, un excels i prestigiós doctor en Història, per a uns altres, un delinqüent colpista i malversador. Tot depenent de l'adscripció editorial o bé la trinxera de cada mitjà. Un virus mediàtic dels nostres dies que s'escampa sense aturador. El professor Junqueras serà docent de la Universitat de Vic-UCC. Si la fiscalia no ho impedeix, sempre omnipresent amb aquella fam de justícia o de venjança legal. El professor Oriol s'ha ofert i el rector Baños l'ha acceptat encantat. Després de Setmana Santa impartirà un curs de formació contínua sobre la seva especialitat, història del pensament. La inscripció serà oberta a tots els interessats. L'aula més gran de la FUB a Manresa és per a 200 persones i estic segur que quedarà petita. Les places quedaran cobertes amb escreix, al moment que s'obrin les inscripcions. Encara més, estic convençut que serà un procés similar al de les vendes per Internet de les entrades de concerts d'estrelles de rock. En uns minuts, tot queda cobert (o venut). Confiem que el procés d'admissió sigui universal i neutre, perquè en les vendes d'entrades per a l'Elton John o per als U2 sempre faig tard.

Passarà a la història del campus. Mai abans havia acollit un professor com ell, amb la seva popularitat, nivell de coneixement públic i càrrega emocional. És un dels polítics principals de Catalunya, líder del partit que va al davant en les enquestes electorals i, a més, condemnat a tretze anys pel Suprem. I tornant a les visions estràbiques, mentre uns el tenen en un altar, altres el veuen com un abjecte personatge i, juntament amb Carles Puigdemont, els causants dels mals principals a Espanya. Al flamant professor, ni els seus adversaris més acèrrims li poden posar en dubte la seva vàlua acadèmica, tot i que alguns ho proven. És doctor en Història, té llarga experiència en la docència i és un pou de coneixement divers. En aquelles giragonses del destí, resultarà que interns comuns de Lledoners amb formació elemental hauran rebut classes similars a les dels els alumnes universitaris que s'inscriguin a les classes manresanes.

Queda pendent de resoldre, com sempre, la bateria d'accions legals que s'han activat en contra de la seva iniciativa. El famós article 100.2 que els permet sortir a treballar o fer activitats socials pot ser revertit fent-ne servir altres. N'hi ha tants, que un fiscal o una acusació particular sempre poden trobar-ne un per fer-li la guitza si un jutge ho compra. Assumit que no ho poden impedir amb les lleis grans, ara s'han fixat en les petites. Si la fundació que governa aquesta universitat osonenca i bagenca fos jurídicament pública, la llei no ho permetria. Els togats podrien bloquejar aquesta iniciativa i tornar-lo a la presó de Sant Joan. No tindran en compte l'article 25.2 de la Constitució, aquell que parla de la reinserció i de treballs forçats.

Per bé, per mal i depenent de l'observador, el nostre centre penitenciari seguirà irradiant actualitat pels quatre cantons. Sempre he defensat que la distància ajuda a enfocar els problemes, però és innegable que difumina dades i fets. Sobretot, si els cronistes posen al davant la seva ideologia respecte del rigor informatiu. És per això que els lectors d'alguns diaris creuen que Lledoners és un hotel, ara han estat informats que el deposat vicepresident de la Generalitat farà de mestre a Vic, que les classes seran un aquelarre secessionista i Marta Rovira se'ls apareixerà a la pantalla en directe des de Suïssa. Ho seguiran fent.