No sé si heu tingut l'oportunitat de veure les imatges de refugiats, bàsicament sirians, intentant entrar a Grècia -és a dir, a Europa- des de Turquia. Esgarrifoses. Especialment aquelles en què es veu una colla de gent a qui es relaciona amb la ultradreta grega apallissant un home que és a terra, unes altres en què un vaixell dels guardacostes grecs intenta foragitar una embarcació plena de gent que gairebé sembla de joguina que intentava arribar a l'illa de Lesbos. O les imatges de la policia utilitzant indiscriminadament gasos lacrimògens contra qui no té res -ni esma- per defensar-se, nens inclosos. Quina vergonya. Ahir els màxims dirigents de la Unió Europea s'ho van mirar de prop, van avalar la política de Grècia i ben poca cosa van dir de Turquia, que utilitza els refugiats -persones, no ho oblidem, la majoria de les quals fugen de guerres i misèries- per pressionar i desestabilitzar Europa. M'ha vingut a la memòria la visita que vaig fer fa un temps a Argelers, a França, on hi havia el camp de confinament dels també refugiats que fugien de les tropes franquistes. O és que no hi pensen que això ja va passar aquí? D'aquí a uns anys hi haurà sirians que recordaran que quan volien entrar a Europa els van rebre a gar-rotades. Serà memòria històrica. Com la que s'està perdent amb tant ultra escampat.
