04 de març de 2020
04.03.2020

Perpinyà es reivindica catalana

03.03.2020 | 22:56

Malgrat els imponderables, l'autocar número 1 que va sortir de l'estació d'autobusos de Manresa, a les 7.07 del matí, amb el conductor Francesc i el guia Jordi Albiol, va assolir l'objectiu de ser present a l'acte del Parc de les Exposicions de Perpinyà el 29 de febrer. És cert que d'anada vam percebre una actuació irregular de la policia espanyola, que retardava, en lloc d'afavorir-la, la circulació dels vehicles en general. Un cop passada la «frontera», també alentia la circulació l'obligació de pagar els peatges manualment, ja que dos estaven inactius i la companyia Sagalés no disposava del TAC corresponent. Però el que va retardar més la marxa va ser l'aglomeració de vehicles al voltant de Perpinyà, que es va veure superada àmpliament, ja que esperaven 70.000 persones que gairebé es van triplicar. Al voltant de les 11.15 l'autocar va aparcar, com 600 més, en una autovia tallada, per mesures de seguretat, però en lloc d'utilitzar un carril a banda i banda, els gendarmes van cometre l'errada de situar tots els autocars en la mateixa direcció, de manera que van retardar la sortida. Amb tanta gent, van quedar aclaparats! Les mesures de seguretat generals no foren excessives (tot i així, no deixaven passar el tap de les cantimplores, tot i que te'l podies posar a la butxaca), però sí que la Gendarmeria va ser molt rigorosa amb la premsa, tan sols va poder entrar al recinte central l'acreditada, de manera que ni l'amic Ramon Creus, el Tuta, (popular fotògraf d'Artés) ni jo ho vàrem poder fer. Ens vam haver de conformar amb els recorreguts alternatius. Certament, tres autocars del Bages, com 120 més es van quedar als afores de la ciutat, incapaç d'absorbir l'allau humana que hi volia accedir. Ningú no havia previst l'arribada de tanta gent. Un èxit, però també una llàstima per als que no van poder entrar.

L'acte va començar amb més d'una hora de retard, sota l'organització del Consell per la República (CpR), l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que dirigeix Elisenda Paluzie, i Òmnium Cultural. Perpinyà es va retrobar amb la història, que l'any 1659, amb el funest Tractat dels Pirineus, signat pels reis de Castella i França, Catalunya veia com la Cerdanya era trossejada en dues parts. En un acte multitudinari, «la República al centre del món», més de 200.000 persones, segons els organitzadors, i 155.000, segons fonts de la Gendarmeria, va desbordar la ciutat, contra la repressió i l'exili dels empresonats l'1-O per facilitar la votació en el Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya que l'Estat espanyol va voler impedir per la força, enfadats per haver estat incapaços de trobar les urnes, mitjançant les quals gairebé més de 2.400.000 persones van exercir el seu dret inalienable al vot. Al Parc de les Exposicions hi van intervenir el president a l'exili Carles Puigdemont i els també exiliats Toni Comín i Clara Ponsatí, que en un discurs contundent va saludar els resistents a la Meridiana, ben visibles a l'acte, els que van ocupar l'aeroport i els que van guanyar la batalla d'Urquinaona. Va criticar la «maquinària d'un estat que ens vol eliminar», però també «els que afavoreixen estratègies partidistes i personalismes», i va deixar molt clar que «contraposar diàleg a la independència és una enganyifa». L'acte també va comptar amb actuacions en directe dels Castellers de Vilafranca, i dels cantants Lluís Llach, Roger Mas i Gerard Jacquet, i en vídeo, el cantant mallorquí Valtonyc. Per videoconferència es van poder escoltar, entre d'altres, Marta Rovira i Lluís Puig, així com Tamara Carrasco i alguns represaliats el 23-S.

L'acte va voler ser unitari malgrat que hi ha qui té interès en les desunions entre els partits polítics, alguns dirigents dels quals malauradament passegen la seva mediocritat arreu on van, per a desconcert d'una bona part de la ciutadania catalana que continua fidel a l'objectiu independentista. Mentre Ernest Maragall, a diferència de companys seus, insistia en la necessitat de la unitat d'acció, Ramon Cotarelo m'explicava que ha renunciat a ser espanyol per viure a Girona com un independentista més, i «fer front als autonomistes d'ERC que només parlen d'independència quan s'acosten eleccions». Quim Torra dissimulava les divisions internes profundes al si de JxCat, com podia, i Guillem Fuster treia pit, com a portaveu de Poble Lliure i membre del Consell per la República, i va remarcar la presència de l'independentisme d'esquerres a l'acte, malgrat l'oposició de la CUP, que cada dia sembla més deslligada de la realitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.