«Des de Berga, ens sumem a la vaga convocada el proper 8 de març, en memòria de les que ja no hi són, braç a braç amb les que lluiten per un present de justícia, agafades de la mà per teixir de lila un futur molt més just, digne i lliure». Així acabava el manifest que, anit, van llegir al ple totes les regidores dels grups municipals de Berga: Roser Rifà, Roser Valverde, Dolors Tous, Ariadna Herrada, Dolors Rial i Montse Venturós. El vaig escoltar asseguda al primer banc de la sala de sessions. I no vaig poder evitar pensar en unes altres paraules d'un tarannà diametralment oposat a les de Berga, d'una altra dona, Ursula von der Leyen. La presidenta de la Comissió Europea va parlar al pas fronterer de Kastaniés, a tocar de la ciutat turca d'Edirne, on milers de migrants i refugiats esperen entrar a Europa. «Agraeixo a Grècia que sigui el nostre aspida [escut, en grec]», va dir. Jo vaig entendre: «Agraeixo a Grècia -que quan ens interessa també és Europa-, que ens faci la feina bruta i dispari pilotes de goma a tots aquests arreplegats que ens importunen. No ens avergonyeix ser insensibles a la seva dissort. Ens importa un rave que es morin però almenys que ho facin discretament i que no ens emprenyin gaire, que tenim coses importants per fer». És clar que hem de lluitar per un futur lila, més just, més digne, més humà.
