Dissabte passat, dia vint-i-nou de febrer, va tenir lloc, a Perpi-nyà, el primer míting de precampanya, de no sabem ben bé quin moviment, partit o plataforma, lligada a la colla de Puigdemont. Davant 110.000 assistents, segons la policia francesa, molt més precisa i rigorosa amb les dades reals, els fugitius Puigdemont, Comín i Ponsatí varen exposar el seu ideari del moment. Si algú tenia algun dubte sobre el partidisme de l'acte, va quedar ben aclarit, amb els xiulets dedicats a la intervenció d'Oriol Junqueras, o amb altres intervencions, molt especialment les de Comín i Ponsatí, clarament contraris a l'estratègia d'ERC. Els de la CUP ja havien decidit no assistir-hi.
Bé, el més destacat és que estem davant una clara i dura confrontació entre la colla de Puigdemont i ERC, per dominar el primer lloc i aconseguir així marcar el camí a seguir, encara que ningú sàpiga cap on va el camí. També quedà constatat que la colla Puigdemont va per lliure, i no se sap quin paper pot jugar Junts x Cat, PDeCAT, la Crida, Consell per la República, etc., de cara al present i futur immediat. És el problema d'haver elegit una persona volàtil, amb un ego pujat de to, i fugitiu de la justícia. El seu lema és «com pitjor millor» o «enreda que fa fort», i que duri tant temps com es pugui. Del futur, ja en parlarem un altre dia.
Una mostra del que dic és el lema que va dir i repetir com a camí de futur: anar cap a la «lluita definitiva». Què vol dir? Com s'hi va? Qui l'ha de dur a terme? De moment, ell i els seus encapçalen aquesta mena de «revolució burgesa», des de la comoditat del palau del Consell per la República, a Waterloo, amb uns sous d'alta burgesia. Em permeto recordar als estimats lectors i lectores que els tres eurodiputats gaudeixen d'un sou brut de 8.757 euros mensuals, que passats a net són 6.824,85 euros, cada mes. Al sou, cal afegir-hi 320 euros diaris de dietes, quan s'han de desplaçar al Parlament Europeu o a algun dels seus organismes. I tenen altres retribucions o compensacions, en funció de determinades activitats que puguin dur a terme. Cosa curiosa i mai vista és que Puigdemont ha contractat el seu guardaespatlles (mosso d'esquadra en excedència) com a assistent polític, amb un bon sou, a càrrec del Parlament Europeu. No sabem si té cap intenció de posar-hi la cuinera o algun altre treballador del palau, a la nòmina. Esperem que el Parlament prengui alguna decisió respecte d'això.
En aquestes condicions, podem entendre la crida al sacrifici i a l'acció que Toni Comín i Clara Ponsatí varen invocar, pensant en els durs temps que poden venir si aquesta «lluita definitiva» dura uns quants anys més, sense resultats concloents, com ha estat el cas, fins ara. De moment demanen sacrifici als altres, entenent que ells ja el fan, vivint com fugitius, fora del país. Veurem què diuen, el dia que perdin la immunitat, i s'acosti la data de retre comptes davant la Justícia espanyola. Aixó, malgrat el que puguin dir, es va acostant, i no tardarem gaires mesos a veure-ho complert.
Mentrestant, però, és cert que aquesta forta divisió entre partits de govern impedeix l'acció de governar. És comprensible el canvi d'estratègia d'ERC, perquè ha tingut el cap més clar i serè, per constatar els errors comesos i la fortalesa de l'estat de dret, i del mateix Estat. A més, porta la cartera d'Economia, en un país que té vuitanta mil milions de deute, i no pot tirar ni un any més sense pressupost propi ni acords bilaterals que permetin posar al dia les finances i les inversions més indispensables. Contra el realisme, la inconsciència d'uns fugitius que temen rebre el càstig merescut, i que allarguen com poden la seva situació, arrossegant l'altre partit de govern, al capdavant del qual hi ha una colla d'il·luminats que segueixen les directrius de la colla de Waterloo, sense ser conscients del mal infligit al conjunt del poble català, una part minoritària del qual és independentista, però que la majoritària no ho és, ni ho serà. Així, estem. Només una forta reacció (que comença a aparèixer) pot canviar el futur, amb uns resultats electorals clarament diferents.
