Nascut a Balsareny i foguejat a la premsa de Barcelona, Jordi Comellas va ser director d'aquest diari en els seus inicis i després, i durant molt temps, va esdevenir un dels puntals de la redacció i va exercir un periodisme valent en una època en què la premsa incomodava més els poders que no pas ara i escriure coses d'un cert contingut i amb un cert rigor comportava jugar-se-la. Al final, no sé per quins motius ni en quines circumstàncies, va acabar fent tasques menors fins que el 2011 es va acollir a una sortida incentivada i molts vam tenir la sensació que el diari s'havia deixat perdre un dels seus millors periodistes. Ara, nou anys després de la seva retirada, torna a treure el cap a Regió7 d'una manera tan discreta com ho és ell signant cada dia, amb una tipografia minúscula (Jordi Comellas i Novell), una secció que apareix a les últimes pàgines i que es diu «Clic viu de natura». La seva aportació consisteix en una foto comentada que ens descobreix els animals que campen per aquestes comarques i que ens solen passar desapercebuts als que no sabem mirar com ho sap fer ell.

Acostumats als animals més exòtics que il·lustraven els nostres àlbums de cromos i als que veiem als documentals de La 2, hem acabat creient que ells i nosaltres habitem en mons separats i distants, com si els únics que tinguéssim a prop fossin els coloms i els gossos que veiem pel carrer. Ben al contrari, llegint les amenes històries de Jordi Comellas ens adonarem que a menys de mitja hora caminant des de casa nostra podem veure una infinitat de mamífers, de rèptils o d'ocells que, d'una manera desapercebuda per a la majoria de nosaltres, viuen al nostre mateix terme municipal. Mirant on ha estat feta la foto sabrem que alguns els podem trobar al parc fluvial del Cardener, als camps de Joncadella, al parc de l'Agulla, a la Bòbila de Santpedor... o al polígon industrial de Sant Fruitós, que és just on vivien uns conills de bosc que van acabar els seus dies quan un caçador va introduir una fura als seus nius.

He d'admetre que als meus seixanta-un anys mai havia tingut consciència de tenir la natura tan a prop. Ni mai m'havia sentit tan fascinat per la idea de sortir als límits de la ciutat amb l'interès de fixar la mirada en tota la vida que hi bull. Retallats i agrupats com si fossin una guia, aquells «clics vius de natura» ens inviten a apreciar encara més el nostre entorn i respectar totes les criatures que hi viuen. El seu món, com hauria dit l'enyorat Eduard Punset, «és fantàstic!».