És missió de tota persona intentar de millorar aquest món, de transformar-lo, de transfigurar-lo (sense espatllar-lo). Tots voldríem un món més igualitari, més just, més sostenible. Que no hi hagués tantes diferències entre rics i pobres, entre homes i dones, entre pobles lliures i pobles sotmesos. Que la justícia fos de veritat la virtut moral segons dret i raó. Que el nostre planeta Terra tingués un desenvolupament adequat que permetés la regeneració de recursos mediambientals, que s'abordés l'emergència climàtica, que les activitats humanes no malbaratessin els béns donats per la natura (sòl, subsòl, aigües, vegetació, fauna, etc.), que el mal no fos banalitzat.

Tots ho voldríem. Però no sabem com fer realitat els nostres desitjos. La forma del món -la seva figura o fisonomia transfigurada, millorada, respectuosa amb l'entorn i amb els altres homes i dones que habiten el globus terraqüi- avui es veu fortament amenaçada per una actitud d'indiferència. Res no ens fa ni fred ni calor. Sí, avui impera la globalització de la indiferència enfront de la solidaritat.

A vegades, millorar aquest món, avançar en la convivència entre tots, canviar rutines i mandres, sembla una utopia, talment intentar tocar l'intangible (!), tot allò que no pot ser canviat ni modificat de cap manera. Convindria transformar tantes coses! En aquest temps de contradiccions, la Transfiguració de Jesús fa que adrecem el pensament cap a un destí immortal. La Transfiguració projecta claror sobre els fets d'ara i aquí. Com els dels apòstols, davant els quals Crist es transfigura, els nostres ulls resten atònits i llavors pensem que res no és impossible... en la recerca del bé. Ara, no creiem pas que les màquines intel·ligents -l'anomenada intel·ligència artificial- arribin mai a dirimir conscientment entre el bé i el mal. La intel·ligència i la voluntat humanes són intransferibles. Una ciència sense consciència fabricaria monstres. El filòsof, teòleg i místic Ramon Llull, més de set-cents anys enrere, ja relacionava la sciència (l'art inventiva o art de trobar) i l'amància (l'art d'estimar). Sols l'amor autèntic pot ser capaç de transformar la perversió en virtut, l'enviliment en dignitat.

L'amor, la capacitat d'estimar, i la llibertat: vet aquí els dos elements clau per a una autèntica trasmudança. L'adhesió a Aquell qui és camí, veritat i vida. Alguns, seguidors de Jesús de Natzaret i guiats per la seva doctrina, cerquem l'autèntic Rostre transformador del món i de la humanitat renovada. Il·luminada per l'esplendor de la glòria de Déu. El cerquem mitjançant la pregària i les bones obres. I Déu digué a Abram: et beneiré i seràs font de benedicció. Ens ho diu potser també a nosaltres? És ara, el temps quaresmal, l'hora favorable?