S'han trobat pel carrer, d'imprevist, i s'han somrigut. Ell ha acariciat el braç a ella per sobre la jaqueta amb un gest amical. Dubta de com s'ha de comportar. «No sé si fer-te dos petons, amb això del coronavirus...». Ella li diu que sí. S'acosten i les seves galtes es freguen fugaçment. Contagi garantit. Traspàs hipotètic de virus 100% assegurat. La confiança –o inconsciència– ha guanyat la batalla a la por. Celebro l'un a zero. A la por sempre se l'ha de mirar a la cara. Sempre se l'ha de combatre. Però, com es lluita contra l'invisible? Brandant espases a l'aire contra tothom? Ningú sap quina cara fa l'enemic, quina és la mà que cal esquivar. Són dies de comportaments socials alterats. Hi ha qui tem acostar-se massa, tocar l'altre, besar en excés. La naturalitat trontolla.
Només espero que quan passi l'epidèmia haurem après a saber si qui tenim al davant vol ser tocat abans d'envair-li l'espai íntim sense contemplacions. Però, mentrestant, canto. Practico la recomanació de rentar-se bé les mans tanta estona com duri la tonada «Moltes felicitats /Moltes felicitats/ Et desitgem (afegiu-hi el nom que més us agradi)/ Moltes felicitats». La taral·lejo mentalment i dic el meu nom. Fa dies que em felicito i us asseguro que és cert que dir-se coses boniques afavoreix l'estat d'ànim malgrat que els marcadors mundials del virus continuïn creixent. Les xarxes i alguns mitjans alarmen més que no pas informen de nous contagis, del nombre de morts, i les xifres del coronavirus s'alternen amb debats sobre les dones a les portes del 8 de març. Terrible coincidència! Encara mata més el masclisme que el famós Covid-19, i no s'han inventat ni vacunes ni mascaretes per combatre'l. El darrer estudi sobre gènere que ha fet públic l'ONU conclou que el 28% de la població mundial troba bé que el marit pegui a la dona i que el 90% dels homes i les dones del món tenen prejudicis masclistes. Més dades. Només hi ha deu dones caps d'estat o de govern al món i als parlaments només hi ha un 24% de diputades, menys del 6% dels alts executius de les grans empreses que cotitzen en borsa són dones i la bretxa salarial encara és superior al 20% de mitjana.
Som fràgils, vulnerables. Als virus. Als coronavirus. Al masclisme. Al poder. Als sentiments. «Con los días contados, /chaval, así vivimos/ todos. Esperando / a que nos tachen / de la lista. Distrayendo / la espera con tragos / y canciones. No hay más. / Puedes llorar o morirte/ de risa. Como prefieras», llegeixo aquests versos de Karmelo C. Iribarren reproduïts a culturainqueta.com que em traslladen uns dies enrere, quan una ventada va fer caure els pètals blancs de l'arbre florit que, com confeti, van volar fins a caure sobre el camí de terra. Aleshores, com ara, vaig pensar que escriure està molt bé, però que viure sempre és millor.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
