S'han trobat pel carrer, d'imprevist, i s'han somrigut. Ell ha acariciat el braç a ella per sobre la jaqueta amb un gest amical. Dubta de com s'ha de comportar. «No sé si fer-te dos petons, amb això del coronavirus...». Ella li diu que sí. S'acosten i les seves galtes es freguen fugaçment. Contagi garantit. Traspàs hipotètic de virus 100% assegurat. La confiança -o inconsciència- ha guanyat la batalla a la por. Celebro l'un a zero. A la por sempre se l'ha de mirar a la cara. Sempre se l'ha de combatre. Però, com es lluita contra l'invisible? Brandant espases a l'aire contra tothom? Ningú sap quina cara fa l'enemic, quina és la mà que cal esquivar. Són dies de comportaments socials alterats. Hi ha qui tem acostar-se massa, tocar l'altre, besar en excés. La naturalitat trontolla.

Només espero que quan passi l'epidèmia haurem après a saber si qui tenim al davant vol ser tocat abans d'envair-li l'espai íntim sense contemplacions. Però, mentrestant, canto. Practico la recomanació de rentar-se bé les mans tanta estona com duri la tonada «Moltes felicitats /Moltes felicitats/ Et desitgem (afegiu-hi el nom que més us agradi)/ Moltes felicitats». La taral·lejo mentalment i dic el meu nom. Fa dies que em felicito i us asseguro que és cert que dir-se coses boniques afavoreix l'estat d'ànim malgrat que els marcadors mundials del virus continuïn creixent. Les xarxes i alguns mitjans alarmen més que no pas informen de nous contagis, del nombre de morts, i les xifres del coronavirus s'alternen amb debats sobre les dones a les portes del 8 de març. Terrible coincidència! Encara mata més el masclisme que el famós Covid-19, i no s'han inventat ni vacunes ni mascaretes per combatre'l. El darrer estudi sobre gènere que ha fet públic l'ONU conclou que el 28% de la població mundial troba bé que el marit pegui a la dona i que el 90% dels homes i les dones del món tenen prejudicis masclistes. Més dades. Només hi ha deu dones caps d'estat o de govern al món i als parlaments només hi ha un 24% de diputades, menys del 6% dels alts executius de les grans empreses que cotitzen en borsa són dones i la bretxa salarial encara és superior al 20% de mitjana.

Som fràgils, vulnerables. Als virus. Als coronavirus. Al masclisme. Al poder. Als sentiments. «Con los días contados, /chaval, así vivimos/ todos. Esperando / a que nos tachen / de la lista. Distrayendo / la espera con tragos / y canciones. No hay más. / Puedes llorar o morirte/ de risa. Como prefieras», llegeixo aquests versos de Karmelo C. Iribarren reproduïts a culturainqueta.com que em traslladen uns dies enrere, quan una ventada va fer caure els pètals blancs de l'arbre florit que, com confeti, van volar fins a caure sobre el camí de terra. Aleshores, com ara, vaig pensar que escriure està molt bé, però que viure sempre és millor.