Ja arriba un altre 8 de Març. Un any més, poc a celebrar i molt a reivindicar. Amb el lema «Si les dones s'aturen, el món s'atura» més de 95 organitzacions feministes de més de 36 països d'arreu del món han convocat una vaga global el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Un any més tornarem a escoltar els governants de tot el món discursos grandiloqüents recordant aquesta data. Moltes paraules i pocs fets. Evidentment s'ha avançat però encara queda molt per aconseguir. La igualtat de gènere depèn dels polítics que legislen i també dels qui estan al capdavant de les religions. És incomprensible com algunes religions permeten les vexacions que pateixen les dones. També cal no oblidar el paper fonamental de l'escola i la família en l'educació per a la igualtat de gènere.

Moltes constitucions reconeixen la igualtat entre homes i dones però a l'hora d'aplicar-la la interpretació que se'n fa continua sent discriminatòria. Els erudits pronostiquen que caldrà un segle per assolir la paritat de gènere al món.

Els costums i les tradicions dels països són respectables sempre que es reconeguin els drets socials i la igualtat entre les persones. En alguns països encara s'hi imposen severes restriccions i prohibicions a les dones per poder conduir un vehicle, assistir a una competició esportiva, accedir a la universitat, viatjar a l'estranger, practicar esport, treballar, escollir parella lliurement, etc.

La violència sexual, l'esclavitud laboral, el dominant patriarcat... són una xacra social. Un estudi publicat per la Fundació Thompson Reuters revela que l'Índia és el país més perillós del món per viure-hi la dona, fins i tot més perillós que països en guerra com Síria o l'Afganistan.

L'esclavatge que pateixen les dones índies és inhumà i la servitud familiar inadmissible, tot i que la seva Constitució reconeix la no discriminació de gènere i garanteix els mateixos drets a dones i homes, incloent-hi un salari igualitari. Només un 30% de dones treballen i un 27% reben educació superior. Les paraules pronunciades en el seu dia per l'ex-primer ministre indi, Jawaharlal Nehru, són molt descriptives: «Es pot conèixer la condició d'una nació veient la situació de les seves dones».

L'informe d'Oxfam Intermón publicat el mes de gener passat denuncia que els 22 homes més rics del món tenen més riquesa que totes les dones de l'Àfrica juntes. Segons l'ONU, a l'Àfrica hi ha 326 milions de dones més grans de 20 anys.

Segons dades sindicals, a Espanya les 7,5 milions de dones assalariades cobren el 21,9% menys que els homes. Un percentatge que traduït en diners representa cobrar 5.800 euros menys a l'any de mitjana. Les dones de menys de 25 anys i les que superen els 55 anys són les que més pateixen la bretxa salarial.

Referent a les pensions, les dones cobren de mitjana el 34,64% menys que els homes. Aquest percentatge equival a 419,49 euros menys al mes, import que multiplicat per les 14 pagues suposa una quantitat de 5.872,86 euros menys a l'any. Unes altres dades alarmants són les referents a la precarietat laboral de les treballadores de la llar i cuidadores. Les darreres dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) indiquen que a Espanya en el sector del servei de la llar hi treballen 601.400 persones de les quals el 90% són dones i només cotitzen a la Seguretat Social 400.000 i 40.000 cuidadores. Per tant, 161.400 persones treballen sense cotitzar. Aquesta situació i el fet que les bases de cotització siguin baixes comporta considerables problemes per a la pensió.

Un significatiu eslògan escoltat en les manifestacions per a la igualtat de gènere: «No volem flors, volem drets». I un il·lustratiu text d'una pancarta: «Us fa por el feminisme perquè creieu que farem amb vosaltres el que heu fet amb nosaltres».