Surto de casa engrescat amb el fullet que l'Ajuntament m'ha deixat a la bústia, immers en la lectura oblido l'exercici diari d'esquivar les tifes de gos que decoren la vorera; merda!, és el que dius quan l'acabes de trepitjar. Vaig llegint, m'expliquen que l'actual sistema de recollida de residus té data de caducitat, que el proper any posarem en marxa un nou model pioner al país, destinat a assolir una fita imprescindible per arribar a ser una ciutat neta i sostenible; genial, això de l'objectiu «Manresa residu zero».
Són les tres de la tarda, amb la vista al paper i la il·lusió en el projecte, camino pel carrer Cintaires però una barrera de brutícia, formada per tres contenidors amb bosses al damunt -deu costar molt obrir la tapa o encertar el forat-, un sofà desmuntat i els cadàvers d'uns armaris de cuina, m'obliga a canviar de vorera. Un paisatge gens poètic ni amable que es repeteix diàriament per la manca de civisme d'uns veïns, d'aquests en trobareu a tots els barris de la ciutat, amb el porc costum de treure les deixalles de casa per deixar-les al mig del que no veuen ni viuen com la seva segona casa, és a dir: la seva ciutat. Avanço només uns metres per constatar que n'hi ha de pitjors, els que amb premeditació i una manca absoluta de respecte s'han dedicat a llençar per damunt de la tanca d'un solar sense edificar tot allò que els fa vergonya tenir a casa però no els fa res que empastifi l'espai públic, improvisant un abocador descontrolat al centre de les nostres vides.
Amb la indignació del cap i la vergo-nya a l'ànima, tombo la cantonada del carrer Bisbe Torras i Bages per trobar-me de cara amb uns contenidors de recollida selectiva de paper i vidre que, malgrat estar ben posats, ben visibles i ben situats, tenen al voltant un munt de vidres trencats i un grapat de papers deixats de la mà i el comportament civilitzat d'alguns personatges, incapaços de doblegar l'esquena ni que sigui per preservar i cuidar l'entorn. M'aturo per mirar el fullet amb tristesa i preguntar-li: pobret... tu on aniràs?
La teoria és bona, però la pràctica em diu que si volem una ciutat neta cal que els ciutadans també ho siguem, de nets; que sense persones intel·ligents de poc serviran els contenidors intel·ligents; que les dosis que ens caldran de formació, informació i educació per fer funcionar el nou model no seran pas petites, segurament caldrà afegir-hi mesures de persuasió d'aquelles que no agraden i una important millora en la gestió, per part de l'empresa encarregada del servei. Només han estat necessaris cinquanta metres de carrer per opinar que fer el pas de manresanet brut a manresà net, no serà fàcil.
Miro a terra i veig un fullet com el que tinc a la mà llençat damunt l'asfalt, agafo el meu i el deso a la butxaca, ni que sigui per fer un petit pas.
