Tot remenant papers antics per casa, he trobat el treball escolar d'una alumna que, l'any 1988, va fer un buidatge de les expressions sexistes del diccionari. Més concretament, es va fixar en l'atribució per gènere de les qualitats i les accions, descrites en els exemples que acompanyen el significat de les paraules. En l'apartat dels exemples amb subjecte femení, hi apareixien sintagmes i construccions del tipus: és una dona sense cervell, una dona fàcil, ella cada dia frega els plats, una dona que provoca els homes, és una dona pública, li agrada seduir els nois, ell la manté i la vesteix, sempre la trobaràs xerrant amb les veïnes... Quant a l'home, apareix com a referent mascle en les definicions de mots com acció, diligent, envejar, etc: és un home d'acció, un estudiant diligent, té un fill que és l'enveja de les altres mares, estic joiós del meu fill, ell sol manté tota la família, ell serà el meu nord, tenir un bon marit, és un home pacient, és un noi que promet, és un xicot que val molt. A diferència de la dona, associada a qualitats com fidelitat, ingenuïtat, elegància i puresa, l'home esdevé, en els diccionaris de fa vint o trenta anys, un exemple de bondat, diligència, intel·ligència, lleialtat, sapiència, seny i valentia. Ben diferentment, si ara consulteu les entrades esmentades (cervell, fàcil, fregar, provocar...) al diccionari de l'IEC, hi trobareu: aquella dona és un gran cervell, és un home fàcil de convèncer, cada dia em toca a mi fregar els plats i encara diran que és ella que l'ha provocat. En bona mesura, els diccionaris d'abans reflectien la mentalitat, i els usos i els costums d'una societat patriarcal i masclista. Conscients d'això, els lexicògrafs actuals han eliminat les marques sexistes dels diccionaris. Hem passat de dir «ella cada dia frega els plats a dir cada dia em toca a mi fregar els plats». Ara només falta que, allò que hem canviat sobre el paper, canviï també en la vida diària, rentaplats a banda.