Des de fa 4 anys, la delegació del Col·legi de Periodistes ha recuperat l'entrega dels premis Plata i Plàtan, aquest darrer per renyar a qui complica la feina a l'hora d'informar. S'ha fet un toc d'atenció, per exemple, a la CUP i la DGAIA. Enguany, però, s'ha apuntat a un professional concret, el cap de premsa del Bàsquet Manresa. Coincidint que el club es mereix un clatellot per la seva política comunicativa, que un col·lectiu focalitzi la crítica en una part de l'engranatge (i company de professió) és, si més no, reprovable. Com inimaginable és que el Col·legi de Metges fes un rànquing amb el millor i el pitjor doctor de l'any. Lleig. Però l'evolució del guardó també traspua un rerefons perillós, el de considerar que hi ha un periodisme bo, el que fan els periodistes dels mitjans de comunicació, i un de segona, fet des de gabinets de premsa i dedicat a servir el primer. Malauradament és el de despatx el que impera; la premsa viu un procés de reinvenció de final incert i molts dels qui porten l'etiqueta de periodista basen la seva feina -mal pagada- a copiar i enganxar notes de premsa redactades per altri. El periodisme peca d'explicar què passa al món i obviar què li passa a ell. Potser el premi Plàtan s'hauria de donar, no a periodistes, sinó als mitjans que fomenten la precarietat laboral. De candidats, no en falten.
