Tots a casa! La solució a l'epidèmia és que ningú no surti al carrer. Italians famosos com Laura Pausini han engegat la campanya «iorestoacasa» («em quedo a casa») per reforçar les dràstiques mesures del Govern. El cineasta Paolo Sorrentino demana suggeriments de llibres, pel·lícules i música per passar l'estona fins que marxi la tempesta. Els analistes comenten que la situació pot donar un gran impuls al teletreball, ja saben, m'assec davant l'ordinador amb connexió a Internet i m'imagino que soc al despatx. En lloc de molestar els companys en persona ho faig per telèfon. Potser la inversió del moment siguin les telecomunicacions. Tots a casa per aconseguir que la cuca ferotge es mori d'avorriment.

Quin és el límit del teletreball? Les fàbriques tenen màquines robotitzades, i les persones les controlen prement botons: això es pot fer a distància. De la cadena de producció alimentària, la part industrial és la que afegeix més valor (més preu, per ser exactes). Ensenyament no presencial? Fa temps que s'ha inventat. Diverses plataformes competeixen per dur-te a casa la cistella del supermercat i els plats calents del restaurant. Potser ara els repartidors exigiran vestits d'astronauta i un plus de perillositat, però aviat els canviaran per drons. Les pel·lícules les veiem més a la tele que al cinema, igual que el futbol. Amb la fibra òptica hem de ser capaços de substituir la trobada al bar per una videoconferència joiosa, cadascú amb la seva cervesa: al capdavall, si ens veiéssim cara a cara tampoc no ens abraçaríem, per si de cas. Les noves tecnologies permeten una dràstica reducció del nombre de persones que surten al carrer.

Però no totes les cases són iguals. No és el mateix passar tres setmanes tancat en un habitatge espaiós, assolellat, ben connectat, ben condicionat, amb tots els equipaments de la tecnologia més actual, que en un tros de pis de quaranta metres on conviu mitja dotzena de persones, que surten a comprar perquè fer-t'ho portar és més car, i sense més canals de televisió que els gratuïts, i on les que treballen és en feines manuals. D'aquesta mena de pisos n'hi ha a Manresa, a Milà i a Roma, i els seus estadants fan molta vida al carrer per raons comprensibles. L'alegre consigna «iorestoacasa» no significa el mateix per a tothom. (Per cert, ¿els famosos de la campanya han dit a les assistentes que no hi vagin, que ja trauran ells mateixos la pols i faran els vidres?)