Ara més que mai volem (almenys!) la meitat de tot. Les dones som ciutadanes de ple dret avui i cada dia perquè cada dia #Som8deMarç». Així és com acaba la Declaració Institucional del Govern d'aquest any 2020. Una declaració que posa de manifest juntament amb el recent informe presentat per l'Observatori de la Igualtat de Gènere unes dades pu-nyents, com la taxa de risc de pobresa de les dones de Catalunya, que se situa al 24,1%, sis punts percentuals superior a la dels homes, amb un 18,4%; o bé la diferència del salari brut anual, que segons el tram d'edat varia però que arriba fins a 9.369 euros de diferència, com és el cas per a la franja de majors de 55 anys. En aquesta estadística és destacable la precarietat de les dones joves de menys de 25 anys, que tenen un salari brut anual mitjà de 9.438 euros, inferior també al dels homes. Aquesta diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones de mitjana es xifra en el 23%, la coneguda bretxa salarial. Altres dades que complementen el recull estadístic és que només el 35,6% dels alts càrrecs de direcció i gerència són ocupats per dones, i que segons l'Índex d'Igualtat de Gènere (IIG), una de les majors dimensions de desigualtats de gènere la trobem en la presència de dones en llocs de presa de decisió en l'àmbit econòmic, social i polític, una dada molt inferior a la presència dels homes. A més a més, convivim amb una elevada presència d'estereotips de gènere en tots els àmbits que cal combatre, com ara la tria d'estudis i titulacions en el camp de l'enginyeria i l'arquitectura, que també inclou les TIC però també en l'àmbit de les ciències. Aquestes són les titulacions universitàries menys escollides per les dones, dades extretes dels últims 7 cursos a les universitats catalanes, que mantenen una mitjana del 8,5% de dones en les titulacions d'enginyeries i del 6,9% en les titulacions de ciències (matemàtiques, física...). Les dones titulades del curs 2017-2018 ho són majoritàriament en ciències socials i jurídiques (54,2%), seguides per les titulades en ciències de la salut (22,6%). A més, en nombres absoluts, encara hi ha molts més homes que dones en la recerca científica, sobretot entre les persones investigadores. I en canvi, les dones són majoria en llocs de personal de suport.

Totes aquestes dades posen de manifest que hi ha hagut uns construcció històrica de la masculinitat i la feminitat i que ha marcat uns rols i unes expectatives. Aquesta construcció basada en la jerarquia comporta desigualtats i és estructural, o sigui que arriba a tots els àmbits de la societat on es reprodueixen i perpetuen aquests rols. La realitat és que encara perdem molt talent femení com a societat, i òbviament això també té un cost econòmic que no ens podem permetre com a país si ens volem capdavanters i de referència.

No podem prescindir del talent de la meitat de la població, i per tant, ha de ser una prioritat com a país plantejar-nos quina societat volem i com posar de relleu i fer aflorar tot aquest talent, imprescindible per a la construcció d'una Catalunya amb futur. Avançar en l'erradicació de les discriminacions que les dones pateixen avui i assolir els canvis socials que ens faran avançar cap a la igualtat d'oportunitats efectiva i real de dones i homes que tant volem aconseguir és cabdal per avançar cap a una societat més lliure, més justa i més equitativa.