Segons l'Enciclopèdia Catalana l'adjectiu esperpèntic vol dir «ridícul, extravagant». Així, doncs, com pot observar-se, no és cap insult. És un aclariment per als addictes dels personatges als quals em refereixo per tal que no s'enfadin amb les línies que segueixen.
-És esperpèntica l'aliança que d'un temps ençà han segellat els expresidents d'Espanya José M. Aznar i Felipe González. Darrerament no s'atrapen la feina per participar conjuntament en conferències i debats per desbarrar sobre el «problema català». L'Aznar és aquell que al Congrés dels Diputats etzibava al González aquella famosa frase «váyase, señor González». Ara a tots dos els uneix la seva croada contra l'independentisme català. A la dar-rera conferència conjunta, el 27 de febrer passat, el Sr. González va remarcar que si una hipotètica reforma de la Constitució acollís l'amnistia i el referèndum per l'autodeterminació ell faria campanya en contra. És el mateix González que al congrés de Suresnes, l'any 1974, va aprovar el reconeixement al dret de l'autodeterminació a l'Estat espanyol.
-És esperpèntica l'obsessió malaltissa del Partit Popular i Vox per demanar insistentment la dimissió del ministre socialista José Luis Ábalos. Ja fa setmanes que dura, i dura... La gran «canallada» del ministre consisteix a haver-se trobat a l'aeroport de Barajas amb la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez. Crec que no m'equivoco si afirmo que som milions els ciutadans que se'ns en fot aquesta trobada aeroportuària. Amb tants problemes com té Espa-nya....
-És esperpèntica la posada en escena de la primera reunió bilateral per resoldre el «conflicte català». Per descomptat que sempre s'ha d'apostar pel diàleg, però si la delegació catalana diu que vol parlar d'amnistia i autodeterminació i la delegació del govern d'Espanya diu que d'això ni parlar-ne, aleshores cal desconfiar del seu resultat. Una primera reunió escenificada amb tota una parafernàlia protocol-lària molt ben estudiada. Evidentment si algun objectiu és coincident i els uneix a les dues parts és la rendibilitat política electoral que puguin treure'n. No deixa de ser curiós que, abans d'acabar la reunió, mentre en una taula es dialogava, en una altra sala ja hi havia persones de les dues delegacions que estaven redactant un comunicat conjunt d'acords.
-És esperpèntica la transmutació dels polítics quan palpen el poder. El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, proposarà a la 3a Assemblea Ciutadana Estatal del proper 21 de març que els mandats dels càrrecs del partit i els mandats dels càrrecs públics s'ampliïn als actuals límits de 8 anys. I també proposarà eliminar la limitació salarial per als càrrecs públics, que actualment és un equivalent màxim a tres salaris mínims interprofessionals (SMI), o sigui 2.850 euros mensuals. Per tant, ara amb el càrrec de ministre cal revisar-ho. Sumant el seu salari amb el de la seva parella, també ministra, podran pagar amb menys «patiment» la hipoteca del seu xalet de Galapagar valorat en 600.000 euros. Visca la coherència.
-Són molts els adjectius per qualificar el malson que van patir unes noies el mes de febrer passat a la ciutat de Bhuj, a l'Índia. A 68 noies estudiants universitàries les van fer sortir de l'aula i anar al bany, on les seves mestres les van obligar a despullar-se per ser inspeccionades i demostrar que no tenien el període de menstruació. Les joves estudien a l'Institut Shree Sahajanand Girls, que està dirigit per una secta religiosa conservadora. Segons les seves normes les dones quan tenen el període no poden entrar en un temple, ni a la cuina, ni tocar altres estudiants, durant els àpats han de seure lluny dels altres i a l'aula han de seure a l'última fila. I altres bajanades...
Tal com diu aquella dita: «en aquest món de mones, hi ha més bèsties que persones».
