Els teatres del país no viuen el seu millor moment, i Manresa té una làmpada meravellosa amagada en un racó del Kursaal que fa que la sala, i el sistema de sales de la ciutat, tingui uns resultats envejables. En canvi, hi ha un ressorgiment de l'interès teatral com a forma d'expressió artística. També a la capital del Bages. Les formacions de circ, dansa, teatre de text i teatre musical omplen les aules i els espais d'assaig. Una situació que es dona a Barcelona, i també a la ciutat de Manresa, on hi ha una certa efervescència escènica.
La proliferació del talent, en aquest i en pràcticament tots els camps, fa que hi hagi l'oportunitat per a l'excel·lència. I des d'aquest punt de vista, el que està passant en aquests moments és molt interessant. Esperança per a un bon futur. Però aquesta realitat fa obrir els ulls davant del futur: si hi ha més talent damunt dels escenaris, hi haurà més oportunitats? No necessàriament. En aquest país hem vist sovint com justament aquells que més en saben han de marxar a buscar oportunitats a d'altres indrets. Quan el món de la cultura demana més pressupost de l'administració ha de ser per recollar els fonaments de la indústria de l'espectacle, per atorgar mercats i oportunitats als joves, per tenir el talent damunt dels escenaris. I cal fer molta feina per a la generació d'avui.
