Males notícies: l'autoritarisme xinès funciona contra les emergències. Però també contribueix a provocar-les.

Autoritarismes burocràtics com el de l'imperi mil·lenari generen un temor que impulsa a amagar les situacions perilloses. La por a les represàlies per comunicar males notícies afavoreix que s'ocultin. El metge de Hubei que va donar l'alerta -i que va morir- va ser castigat per alarmista. Les autoritats locals van ignorar els avisos i van permetre que l'epidèmia esclatés amb molta més força. Quan es va intervenir, la bola ja s'havia fer massa gran.

Però aquest mateix autoritarisme burocràtic ha permès frenar l'expansió de la malaltia. Gràcies a les mesures dràstiques de confinament, dels vuitanta-un mil casos coneguts ahir al país, només tretze mil s'han produït fora de Hubei. No es pot donar res per fet amb un virus que tot just comencem a conèixer, però en primera instància la quarantena radical ha funcionat i ja s'ha començat a aixecar amb prudència. Les notícies que arriben de Pequín són esperançadores.

A Itàlia la informació ha circulat sense restriccions però, a diferència dels xinesos, els governants italians han anat sempre darrere dels esdeveniments, tancant zones quan milers de persones infectades ja havien tingut sobrades ocasions de marxar-ne i controlant malament els confinaments. La baixa credibilitat social de les autoritats tampoc no ajuda a l'autodisciplina cívica. Al final, en un cop de pèndol per motius polítics, Roma ha decretat el «tothom a casa» a la manera xinesa, però sense la capacitat d'imposició dels xinesos.

Els indicis que la Xina ha frenat l'expansió i tímidament comença a recuperar la normalitat han convertit el seu model en llaminer per a les autoritats sanitàries occidentals. Aquestes poden dir que si allà funciona, aquí també pot fer-ho, i esgrimir aquest argument contra el malestar social que sempre genera qualsevol imposició.

Madrid ha obert la marxa espanyola tancant els centres educatius, però només després d'una punta de defuncions i d'acumular la meitat dels casos espanyols. La dinàmica és semblant arreu: es prenen mesures quan es disparen les xifres, i llavors ja fa dies que el virus circula i es transmet, però no gosen afectar dràsticament la vida diària de tota la població abans que un nombre prou alt de víctimes ho justifiqui, per no ser acusats d'exageració alarmista.