Vostè pot estar transmetent el virus sense saber-ho. Pot ser-ne un portador inconscient per manca de símptomes. Aquest és el drama de la situació, i també el paràmetre de la responsabilitat individual. El patogen de la pandèmia -ja es considera com a tal- es contagia abans que el portador es comenci a trobar malament. Encara més: és possible que no arribi a tenir febre ni a estossegar. Hi ha persones per les quals el virus es limita a passar, sense emmalaltir-les, de manera que van tranquil·lament per la vida escampant gotetes de respiració empastifades. Vostè, de quanta gent va estar a prop, ahir mateix? Quantes coses va tocar que acabaven de ser tocades per algú altre? I aquests altres, amb qui havien estat en contacte? No hi ha manera de saber-ho. CatSalut ha posat en marxa un test en línia que fa tres preguntes. Primera: has estat en algun país infectat els darrers 14 dies? Segona: has estat en contacte amb alguna persona que sigui un cas en estudi o confirmat? I tercera: et trobes malament? La resposta negativa a les dues primeres dona com a conclusió: «No et preocupis, sembla que no tens el coronavirus SARS-CoV-2». Però així com puc recordar on he viatjat, i preguntar als meus pulmons si els costa respirar, no tinc manera de saber si he estat en contacte amb un transmissor asimptomàtic no detectat. Ni tan sols tinc garanties de saber si he estat massa a prop d'un cas conegut, perquè és quasi impossible que ell es recordi de tothom amb qui ha interactuat a la feina, al carrer o a l'esbarjo. Potser jo el recordaria a ell, però la seva identitat no serà divulgada. Quan es detecta un transmissor es busca tothom amb qui ha estat en contacte, però imaginin que aquesta persona ha agafat cada dia laborable el tren de Manresa a Barcelona, anada i tornada. De veritat pensen que sabrà quines eren les persones, en cada viatge, que seien a menys de dos metres d'ell? La màxima seguretat consistiria a confinar tots els passatgers de tots els viatges sospitosos. I si un cop a Barcelona agafa el metro per a un trajecte de més d'un quart d'hora? Hem d'acceptar que només es pot frenar de cop l'expansió si ho aturem tot, tot i tot, durant els famosos catorze dies. Una mena de vacances forçoses sense turisme. Seria una cosa molt grossa, per descomptat, però recuperaríem la certesa i potser neutralitzaríem els estralls que causa l'actitud frívola de pensar que res d'això no m'afecta perquè soc el rei del mambo.