El coronavirus ha generat una onada de por que creix a mesura que el nombre d'infectats i de morts va augmentant. Els seus efectes són ben tangibles: s'han restringit o eliminat petons, abraçades i encaixades; s'han esgotat les mascaretes a les farmàcies i s'han buidat supermercats; s'han suspès fires, competicions esportives i espectacles; s'han aïllat ciutats i regions senceres; cauen les borses i alguns països entren en recessió? Tot, pel temor del contagi i de les seves conseqüències, alimentat per la inquietud cap a allò desconegut i pel sentiment d'impotència. El neguit (més contagiós que la mateixa pandèmia) s'ha estès igualment a la Catalunya Central.
Davant aquest panorama, hom es pregunta si resulta bona consellera, la por. D'una banda, la por té una funció positiva: ens adverteix del perill i ens invita a la prudència i a la prevenció, la qual cosa pot evitar determinats mals. A més, pot moure a l'acció, a la cooperació i a la solidaritat. De fet, l'espècie humana no hauria sobreviscut sense experimentar la por -una de les emocions més bàsiques i antigues.
Però la por també és negativa: les grans conquestes de la Humanitat sempre han estat sobrepassant la por, bé sigui gràcies a la valentia, a la curiositat?o a la irresponsabilitat. Per no parlar de la utilització que sovint s'ha fet de la por com a arma de control social (atemorir la gent per tal que se sotmeti) o com a eina de manipulació i de confrontació, sobretot quan es busquen culpables i bocs expiatoris.
En tot cas, hi ha pors del tot infundades, com ara les que neixen de percepcions equivocades (amb l'agreujant que la por fa veure les coses pitjor del que són) o de la ignorància. Per això el primer pas ha de ser sempre verificar els fets i documentar-se, escoltant també la veu dels experts. Després, fins i tot quan la por està ben fonamentada, hem d'analitzar els efectes que provoca en nosaltres, no fos cas que resultessin contraproduents (com quan ens paralitza o ens fa recelar gratuïtament). Finalment, hem de preguntar-nos si hi podem fer alguna cosa (no sempre és possible, i seria absurd témer allò que no es pot evitar, com la mort), sense deixar-nos arrossegar per ella ni obsessionar-nos-hi.
En resum, és important entendre la por i gestionar-la, perquè no es pot ser lliure ni viure amb plenitud si es té pànic. Precisament, en el curs de les properes dècades, tindrem cada cop més «coronavirus» de tot tipus: malalties, catàstrofes naturals, crisis econòmiques, violències diverses... Vivim en la societat del risc (a mesura que la vida s'ha fet més complexa, s'han multiplicat les fonts i les ocasions de perill) i en l'era de la incertesa (tot canvia molt ràpidament, i sabem que el futur serà diferent del present, però no podem endevinar com serà). Totes dues coses plegades ens provoquen inquietud i fan que busquem seguretats (des de les assegurances fins a les prediccions astrològiques o les figures d'autoritat).
Volem tenir la vida sota control, però això és impossible al cent per cent. Aleshores, haurem d'aprendre a conviure amb la por.
