Qui pensi que la creació de regions o vegueries realment dotades de sentit polític i administratiu -i no simples intermediàries burocràtiques com ara- és una vel·leïtat de quatre romàntics, hauria de demanar als professors de la Cerdanya què opinen del tema. El fet que les vegueries encara no hagin aconseguit omplir-se de continguts que continuen en mans de les províncies fa que la divisió de la Cerdanya en dues províncies diferents (Girona a la banda de Puigcerdà, Lleida a la de Bellver) talla pel mig l'àmbit natural de treball dels professors cerdans, que volen treballar o bé a la Cerdanya (est o oest, tant se val) o, si cal, al Berguedà, la comarca amb la qual estan més ben comunicats. Volen, però no poden. L'adjudicació de places eventuals obliga a triar Girona o Lleida, de manera que un mestre pot anar a Bellver o a Mollerussa, o a Puigcerdà o Sant Feliu de Guíxols, però si tria Puigcerdà no serà Bellver i viceversa, i en cap dels casos no anirà al Berguedà. És un absurd que interfereix en el funcionament racional de la gestió de la plantilla de professors. I que encara sigui així no és només culpa del govern de l'Estat.
