De sempre, he considerat que el factor H, el factor humà, és essencial per tirar endavant qualsevol projecte. I com més difícil i complicat sigui, més important és qui es posa al davant. De moment, les màquines no substitueixen les persones, i tenim milers d'exemples, de resultats radicalment diferents, en funció de qui ha estat al capdavant d'un projecte, una institució, un país.
Dic això després d'haver escoltat entrevistes, debats i compareixences dels nous membres del govern central, en tota mena de fòrums, comissions i mitjans de comunicació. He de dir que he quedat profundament impressionat per la preparació i solidesa dels seus coneixements i conviccions. En cap moment hi ha hagut dubtes sobre la realitat actual, ni sobre el camí a seguir. Donen seguretat i tranquil·litat davant el tumultuós present i el dubtós futur. Precisament, aquesta és una de les principals virtuts que ha de tenir un governant.
I és que costa trobar un líder, però tant o més difícil és constituir un equip. Buscar i trobar cada persona amb perfil propi i adequat per a les tasques que se li volen encomanar, pot semblar fàcil i, en canvi, és d'una enorme complexitat i dificultat. I sense un potent equip no val cap lideratge.
Poso algun exemple per deixar més clar a què em refereixo. Els qui vàrem poder seguir molt de prop tots els preparatius dels JO de Barcelona 92, teníem clar que la figura de Pasqual Maragall era potentíssima, però l'equip que va saber muntar era de primera divisió. Fou un immens treball d'equip el que va fer possible dur a terme uns dels JO més exitosos de la història.
I si busquem en ajuntaments de grans o petites ciutats, podem dir el mateix. Al capdavant podia o pot haver-hi un alcalde o alcaldessa, de primer nivell, però si al costat no té mitja dotzena, com a mínim, de regidors/es igual d'eficients, no aconseguirà transformar la realitat de manera sorprenent. Si revisem els primers vint anys, dels nous ajuntaments democràtics, sorgits l'any 79, ho veurem clarament.
Aquests comentaris venen a tomb pel que suposa tenir, al govern de la Generalitat, el líder i l'equip més mediocre de la història. Almenys de la història que coneixem i palpem des de fa quaranta anys. Aquest és un exemple clar del que vull dir quan el factor H falla. En aquest cas falla el cap de colla, i falla la composició de tots i cadascun dels membres del Consell Executiu. Costa de salvar-ne un de sol, perquè la mediocritat s'ha fet àmplia i generalitzada, tant en el primer com en els altres nivells de l'administració catalana. Per això tots els fenòmens que hem vist, els darrers anys, impropis d'un govern seriós i respectuós amb les normes i la legalitat. Però també amb la gestió.
No disposar d'un equip eficient porta, no únicament a cometre errors de principiant, sinó a deixar passar grans ocasions que ja no tornaran. Vivim en un món molt competitiu, i a qui no s'espavila li passen al davant. Així estem a Catalunya. Per sort, al capdavant del govern central, hi ha lideratge i equip com per encarar el present i futur amb la preparació i eficàcia suficient, per mirar endavant amb confiança. És el que podem afirmar davant de la feina i resultats obtinguts en tan poc de temps de funcionament.
