Teníem plans. Tots. Plans per fer i per desfer. A casa, a la feina. Plans sorpresa. Plans que encara no havíem fet perquè som dels que ens agrada improvisar. I els anàvem a fer aquí, allà, junts, per separat. Potser algú tenia planejat quelcom que no havia confessat a ningú. O en companyia. La vida és fer plans. I fer-los. També desfer-los. Tot això fins dijous. Dijous, tots hem canviat els plans. Per decret. I el que ens haurà costat més és acceptar-ho. Perquè, és clar, ara no ens anava gens bé canviar de plans. No pot ser un altre dia? El coronavirus ens ha canviat els plans. I una cosa és parlar-ne, i comentar-ho i estar-hi d'acord, o no, i sobretot mirar-s'ho amb displicència si els plans del coronavirus afecten altres llocs, altres països, altres ciutats, altres persones, i una altra cosa és que siguin els «teus» els plans que t'estan canviant. De lluny no té res a veure amb de prop. I de cop, perquè tot i que t'ho veus a venir no reacciones fins que ho tens al damunt, i s'atura tot. I t'atures. Mira que el vèiem venir, aquest. T'adones que t'has aturat després de mirar de cua d'ull i veus com s'aturen els altres. Jo aniré fent. Ja t'ho faràs. Quan s'aturen els altres és que tu també estàs aturat. Com es fa això? Ho sabràs quan ho hagis passat, abans no. Aquest canvi de plans no té manual, tot i que, des de dijous, tot siguin manuals. I viure-ho amb calma pròpia, la calma que no ens arriba dels que els toca gestionar el moment. Ni el què, ni el com. No ens deixeu sols. Tot i que sols, de vegades, funcionem millor. El país s'atura i tens al davant, ho saps, un canvi que comença essent un canvi de plans i acaba essent un canvi de vida. La cultura, l'oci, l'esport, les escoles. Amb aquest còctel sacsejat, els nostres plans s'han alterat i ja no en tenim, de plans, nostres, durant els propers 14 dies. Sé que m'estan llegint des de casa, ho noto. Gestionant la complexitat del moment. Ho sé. Maleint els ossos d'un virus amb corona. Si són autònoms, han llepat. Hi ha un premi especial per als autònoms en aquest sorteig. Teletreball? Potser n'aprendrem, però. Si tenen fills, sé que demà no sabran què fer amb ells. Però faran. Aquests són els plans. El que ha caigut i el que caurà. Chi lo sa! I és aquí on som. Proposo que ens hi posem bé, de cara. Que més que acceptar, sapiguem aprofitar aquest canvi de plans que ens canvia la vida. I el ritme. I el soroll. I el tempo. I l'actitud. I la manera d'estar i de ser entre tots i que, dins el canvi, cadascú sàpiguem dibuixar el pla que tenim i el que podem tenir. I ajudar-nos, just ara que no ens podem abraçar. Un virus que no hem vist ens dona l'opció de mirar-nos la vida amb lupa i posar-hi atenció. I potser tot no és tan bonic. I potser el planeta ho necessita. Fem-ho: Reposar, meditar, resetejar, vibrar, respirar, canviar, estimar, retrobar i després reprendre com nous, i fer el d'abans però fer-ho, viure-ho, millor. Potser és aquesta l'oportunitat que se'ns dona. I no només durant 14 dies.
