Com que soc català i porto barretina, a mi no em confina el Govern espanyol sinó que m'autoconfino per recomanació del president de la Generalitat. Som i serem.
Confinats i confitats. (Confitat: cuit moltes hores a baixa temperatura) I confiscats -en competències autonòmiques.
No hi ha prou policies a l'Estat per imposar a tothom les mesures del Govern. Necessiten que la ciutadania les assumeixi amb un convenciment absolut que pot trontollar si el primer dia ja són objecte de picabaralla política.
Els que fan fúting al parc, són resistència antiautoritària?
La sonora absència del xivar-ri vespertí a la vorera de les ter-rasses. El contrast entre la memòria i la realitat fa basarda.
(«Basarda», paraula en desús que aquests dies demostra una extraordinària precisió descriptiva: «sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens»).
M'esperen setmanes en una sala amb tres costats oberts al món: el del balcó, al sud; el de la tele, a llevant, i el de l'ordinador on vaig apuntant aquestes notes, a ponent. És un avantatge tenir un balcó llarg, que permet caminar-hi com els presos al pati. Però hi ha molts pisos que no tenen ni tan sols un bon passadís interior. Els poderosos gaudeixen d'extensos jardins on sortir a desfogar-se.
Comprar llibres per passar la quarantena no és una necessitant tan bàsica com l'alimentació? Veig gent que examina sense entusiasme els pocs que ofereix el quiosc de premsa.
Si hagués optat per confinar-me a la costa, m'haurien deixat passejar tot sol per la platja buida, envoltat de la més absoluta de les solituds?
Les coses que escolto dissabte a la ràdio demostren que ni el presentador ni els tertulians no s'han llegit el decret d'estat d'alarma, i atabalen autoritats amb la seva ignorància.
Més ràdio: un psiquiatre ens explica com evitar l'angoixa aquests dies; uns minuts més tard, una tertuliana incontenible em deixa angoixadíssim. Tot a la mateixa sintonia.
Si en condicions normals hem de comptar fins a cent abans d'enviar un tuit, en situacions d'emergència i amb els nervis del país alteradíssims cal comptar fins a mil.
Brisa fresca. Voleien pètals de flors blanques. S'alça un núvol de pol·len del pi guerxo. Els al·lèrgics col·lapsaran el 061. I ara plou. Diuen que a la cucafera li agrada la humitat. Ai.
