Hi ha un clam generalitzat a favor de la mà dura i l'exercici sense manies de l'autoritat. Un portaveu parlamentari diu que avui no hi ha govern i oposició. Es veu que el debat polític és un luxe per quan tot va bé. Aquest esquema mental deixarà una empremta considerable quan passi la crisi. Per raons d'edat he viscut l'arribada de la democràcia de la mà d'una malaltia, la del dictador, i no m'agradaria contemplar el seu final de la mà d'una altra, la del virus pandèmic en associació amb la fantasia del risc zero. Per cert: el munt de dolences que va matar Franco comencen el 1974 per una flebitis causada per un excés d'hores assegut davant la tele, veient la fase final del Mundial de futbol. Conclusió: confinats, però en moviment!

Foc i brases -Segons l'Imperial College de Londres, l'estratègia suau de «mitigació» que s'ha triat a Gran Bretanya pot causar un quart de milió de morts en aquell país (regla de tres per a la població de Catalunya: 28.000) però la resta podria anar fent una vida mig normal. L'estratègia dita «de supressió», el xoc frontal amb confinament general, dràstic i sense excepcions, frena el brot i salva vides però atura l'economia, i les mesures s'allarguen igualment perquè aixecar-les abans que arribi la vacuna és arriscar-se a un rebrot. La vacuna trigarà força mesos; alguns diuen que entre dotze i divuit, abans no s'hagin fet totes les comprovacions.

Creure-s'ho -Al principi no ens ho hem cregut. Aquestes coses mai no són instantànies. Els metros plens de dilluns al matí exhibien aquesta incredulitat. Si penséssim que ens podem contagiar per no seguir els consells del Govern no ens ficaríem dins un vagó ple de gent. Després ho hem anat assimilant i ara hi ha esbroncades quan els veïns detecten infractors al carrer.

Divendres passat a mig matí la mestressa d'un bar parlava obsessivament de la minva d'ingressos per la reducció obligatòria de l'aforament a un terç. Aquesta era una amenaça immediata, mentre que la malaltia era una pel·lícula de la tele. Ara el bar està tancat i la pel·lícula se la mira des de casa.

Com ens ho hem de creure si els francesos no han suspès la primera volta de les eleccions municipals? Abstenció del 58% a París, del 60% a Perpinyà. La segona volta, ad calendas graecas.

Com ens ho hem de creure si el Congrés dels Diputats fa una sessió presencial, encara que siguin trenta i escampats, i s'hi estan hores? Per complir el tràmit constitucional de «dar cuenta» de l'estat d'alarma n'hi havia prou amb vint segons, i no calia que hi anés cap diputat. Tots a casa? Doncs tots a casa!

Teletreball -Moltes empreses i empleats han descobert que es pot teletreballar. Què passarà quan torni la normalitat? Es recuperaran els mateixos nivells de feina presencial o s'aprofitarà l'experiència per buidar oficines, amb tot el que això comporta si la fórmula es generalitza?

Els efectes sobre la circulació, el transport i el negoci immobiliari poden ser notables, i són bones notícies. Però l'impacte pot arribar als drets laborals: la concentració facilita la concertació reivindicativa i la dispersió causa l'efecte contrari.

De les accions de Telefónica en deien matildes per un anunci en què López Vázquez, des d'una cabina, cridava: «¡Matilde, compra telefónicas!». Si aquest sotrac ens porta a nous hàbits domèstics de teletreball, telelleure i telerelació social, comprar matildes de qualsevol teleco pot ser una bona idea.