Les imatges de les darreres hores de prestatges buits i descontrol als supermercats de l'Estat espanyol, no responen tant a l'emergència sanitària real provocada per la Covid-19, com al nerviosisme i la por incontrolable que s'estén per amplis sectors socials i que, sens dubte, s'ha vist oportunament alimentat per uns mitjans de comunicació plens de morbositat, molt allunyats de la seva tasca informativa i el compromís social.

Tertulians a TV que semblen xarlatans de la morbositat, bombardejos incessants de xifres totalment descontextualitzades, intercanvi d'opinions en què poc importa la veritat però sí el sensacionalisme. I enmig de tot això, mantenint les aparences mentre encara resulti socialment necessari, breus connexions amb algun expert en el tema en qüestió, el missatge es veurà aviat solapat i sobrepassat pel trepidant circ televisiu, que fa temps que ofega en la seva clau d'espectacle qualsevol intent seriós per reprendre el component informatiu suposadament intrínsec al periodisme.

Tot mitjà de comunicació té dret a analitzar qualsevol aspecte social relatiu a l'actualitat o a l'anàlisi profunda de la societat, però l'objectiu últim dels que analitzen la informació ha de ser el d'oferir coneixement real a la ciutadania, i cap altre. Aquest és el bé més gran que hauria de motivar l'ofici periodístic i l'únic pel qual aquest hauria de gaudir de certa protecció social i jurídica. No podem seguir emparant legalment i socialment els voltors que busquen audiència a qualsevol preu.

És cert que els informes del ministeri de Sanitat situen el regne d'Espanya com el segon país europeu amb més casos de coronavirus notificats fins ara. Un cop l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha informat sobre la decisió de passar a qualificar de pandèmia el brot de coronavirus, a causa dels elevats casos de contagi, resulta lògic i vital que els estats comencin a prendre mesures poc habituals per a l'actual societat occidental. Tot i que la Covid-19 és una malaltia lleu, prop del 20% dels casos mostren complicacions, i si l'epidèmia es descontrola més, es corre el risc que multitud de pacients greus desbordin els sistemes sanitaris. Per això es necessita sentit comú i en cap cas la histèria. Es necessita frenar la corba de contagi de virus i és hora de fer-ho amb fermesa, però també amb serenitat.

Quan un reflexiona sobre aquests esdeveniments històrics, realment no tan allunyats en termes temporals, no pot evitar començar a observar amb una altra perspectiva els quinze dies de tancament que l'actual pandèmia produïda per la Covid-19 ens ha imposat a tots i totes. Soc conscient que no totes les situacions personals són iguals i no m'oblido d'aquelles persones amb problemes a la seva llar, dels que trampegen aquesta quarantena en pisos de mida reduïda en els quals els pensaments sobre el futur laboral i personal s'acumulen i arriben a fer l'ambient certament asfixiant. No m'oblido d'ells, com tampoc ho faig de tots els que amb la suor del seu front i l'esforç de les seves mans fan possible que la nostra vivència d'aquesta crisi segueixi sent la vivència d'uns ciutadans que pertanyen al primer món. Només cal seguir unes simples pautes de sentit comú. Es tracta de deixar de banda el profund individualisme que ens caracteritza i potser aprofitar aquests dies de recolliment per poder reflexionar sobre la situació en què ens trobem i la seva relació directa amb determinades facetes del nostre sistema social. Especialment les relatives a un pacte social deteriorat, en què els privilegis d'uns quants posen en seriós risc la sostenibilitat del conjunt de la societat. I valorar tal com es mereix la nostra perla col·lectiva, que és el nostre sistema sanitari, «la nostra seguretat social».