Una vegada llegit l'escrit del periodista d'aquest diari Xavier Domènech, decideixo escriure aquestes línies. La seva secció «A tort i a dret» del dia 12 de març porta per títol «La vergonya de l'artista engabiat» i fa referència al deplorable estat de manteniment que mostra el parc urbà Pintor Vila Closes. La deixadesa en aquest indret ciutadà s'ha convertit en una imatge habitual al barri. El periodista, amb la seva característica ironia i originalitat, descriu molt bé la malastrugança que pateix aquest parc des que va inaugurar-se. Al diari del dia abans, la periodista Noemí Badrenas va dedicar-hi una pàgina sencera denunciant la seva brutícia i desídia. Les fotos que acompanyaven el reportatge eren ben eloqüents. El bon veí i gran pintor que va ser en Josep Vila Closes no es mereix aquesta desconsideració municipal. Una vegada més, amb aquesta nova denúncia pública, cal esperar que l'Ajuntament es bellugui i definitivament conservi l'espai amb la dignitat que es mereix.
A l'Ajuntament se li ha fet arribar en nombroses ocasions les queixes veïnals però sempre hem d'acabar recorrent a la premsa per aconseguir que mitjançant la seva denúncia l'administració actuï. Per pròpia experiència podria enumerar nombrosos casos que confirmen la reacció municipal quan es difon la queixa públicament, i concretament des de les pàgines d'aquest diari.
La funció de la premsa comarcal és fonamental per conèixer el que passa en el nostre entorn més immediat. En aquest sentit és d'agrair el treball que fa Regió7. No és cap «ensabonada» (no és el meu estil), senzillament és la constatació de la realitat.
Parlant avui de la premsa em resulta curiós constatar com els lectors tenim els nostres costums o manies quan tenim el diari a les mans. N'hi ha que comencen llegint el diari per les pàgines d'esports, d'altres per les de cultura, d'altres per les notícies locals, d'altres pels passatemps, etc., i també n'hi ha que inicialment busquen la pàgina de les necrològiques. Jo he de confessar que segons quin sigui el diari el començo a llegir també per pàgines diferents. Referent a la premsa «de casa», com a subscriptor d'aquest diari, és el primer que llegeixo cada dia a primera hora del matí mentre esmorzo. I una vegada ullada la portada, sempre inicio la lectura per la darrera pàgina, és a dir la contraportada, amb els escrits del «mestre Domènech», nomenament atorgat un bon dia per l'exdirector Gonçal Mazcuñán.
No dic res de nou quan afirmo que el periodisme és una eina fonamental per a la societat. La seva funció social d'informació, investigació, denúncia, etc. és imprescindible. Una societat lliure i democràtica necessita el periodisme. Aquesta afirmació no és cap exageració. Una altra cosa diferent és l'anomenat «periodisme groc», aquell que, ignorant la seva pròpia deontologia, no té escrúpols per exagerar o distorsionar les notícies amb la finalitat d'incrementar les vendes; com tampoc té manies per difamar i desprestigiar les persones o institucions. Un tipus de periodisme que malauradament es pot trobar als diversos mitjans de comunicació, ja sigui premsa, ràdio o televisió. Aquests addictes a les fake news (notícies falses) amb les seves manipulacions són una veritable amenaça per a la credibilitat periodística. Malauradament Espanya en disposa d'un ampli assortiment.
Per reflexionar, una frase del finat escriptor i periodista argentí Tomás Eloy Martínez: «El periodisme no és un circ per exhibir-se, ni un tribunal per jutjar, ni una assessoria per a governants ineptes o vacil·lants, sinó un instrument d'informació, una eina per pensar, per crear, per ajudar l'home en el seu etern combat per una vida més digna i menys injusta».
