19 de març de 2020
19.03.2020

«Som en una pel·lícula?»

18.03.2020 | 23:58

Som en una pel·lícula? L'excepcionalitat d'aquest moment fa que es repeteixi un sentiment estrany entre nosaltres: soc dins d'una pel·lícula? Si fos així: quina pel·lícula estem vivint?

Quan escrius històries hi ha una regla d'or que no has d'oblidar mai: al dolent, o a qui anomenem l'antagonista de la història, com més complicat sigui guanyar-lo, més èpic i satisfactori serà el final per al públic.

Davant la situació global que estem vivint, sense cap mena de dubte, la força antagonista a la qual ens enfrontem és tan complexa que estic segur que la victòria serà èpica, potser la més gran que viurem mai.

I el més peculiar de tot és que en aquesta història tots som protagonistes. Qualsevol ésser humà, sigui d'on sigui, pensi com pensi, és, i ha de ser, part activa d'aquesta aventura. En aquest capítol no són només els líders els qui han de passar a l'acció, som tots i totes els que estem cridats a actuar d'una o altra manera.

En les històries també és important que hi hagi certs simbolismes i metàfores recognoscibles per al públic. En podeu veure alguna en tot el que està passant? Jo crec que n'hi ha unes quantes. Ens sona d'alguna cosa l'actitud d'aquest virus i la seva falta d'empatia envers nosaltres? Bàsicament, ens està utilitzant per conquerir el món i li és ben bé igual el que puguem sentir. Quina altra espècie ha estat fent el mateix fins al dia d'avui? Aquí tenim una bona subtrama.

Fa anys que experts i científics avisen que la solució i els reptes del futur només podran néixer d'un pensament únic. D'una col·laboració a escala global. Tots som éssers humans i els grans reptes ens reclamen pensar i actuar units com mai ho hem fet fins ara.

Tot el contrari de la manera com ens hem estat comportant al llarg dels últims anys, dividint-nos i classificant-nos segons les nostres idees. Idees que ens fan sentir terriblement distants i diferents els uns dels altres i que, alhora, em connecten a un grup que pensa com jo i em reconforta. Com aconseguirem reconnectar-nos i actuar units si estem tan distanciats?

Estic essent naïf, però aquesta crisi podria ser la solució. Per què no aprofitem aquest moment per entendre que, més enllà de les nostres diferències i individualitats, és important també poder sentir-nos per una estona part d'una mateixa família? Tots som diferents i això formarà sempre part de nosaltres però a un nivell més elevat. Qui posa en dubte que ara estem en un mateix viatge, compartint un planeta amb nombroses espècies diferents que mereixen també el nostre respecte més sincer i la nostra empatia?

Ens envien a casa i sembla que sigui un càstig, però potser és tot el contrari.

Ja som al segon acte de la pel·lícula, ja hem acceptat el repte (encara que ens hi haguem resistit i que encara hi hagi gent que s'hi resisteixi), però ara mateix estem tots mirant per primer cop en una sola direcció, cap a un enemic comú al qual hem de vèncer i al qual vencerem.

Jo abans pensava: que passi ràpid, que no canviïn gaire les coses. No estàvem tan malament. Ara ho veig diferent.

Com en la majoria de les pel·lícules, la intriga no és si l'heroi guanya o perd –gairebé sempre sabem que guanyarà-, l'interessant és veure de quina manera ho fa i, si mires més de prop, el que és realment important i l'única raó per la qual continuem veient sèries i pel·lícules avui en dia és per descobrir com els grans reptes transformen els protagonistes.

Com volem ser com a espècie quan acabi aquesta pel·lícula que estem vivint? Com seràs tu quan tot això hagi passat? Potser és això el més important, aprofitar aquests dies per reflexionar, per reconnectar amb allò que és bàsic i per imaginar i generar noves possibilitats. Crisi significa canvi, transformació, potser no es tractarà de córrer i tornar al món que teníem. Potser ha arribat el moment de reinventar-lo de dalt a baix.

No m'imagino un context millor per fer néixer i florir iniciatives que ho canviïn tot. Tant de bo fem servir aquest repte comú per millorar en una direcció global i no només individual. Tant de bo siguem més humils i més empàtics després d'haver-nos sentit tan vulnerables i febles. Hi ha idees, iniciatives, formes d'organitzar-nos que ara desconeixem però que podrien reestructurar-ho tot i per millorar. Estan flotant davant nostre, a les nostres cases, en aquest moment tan poderós que estem vivint. Hem d'estar atents i caçar-les, si funcionen s'escamparan més ràpidament que aquest virus. Mai abans havíem estat tan sensibles a la nostra pròpia humanitat.

Les històries apocalíptiques tenen un factor comú: vèncer sempre passa per transcendir la por, ser creatius, superar les nostres diferències i estar units. Estem vivint un esdeveniment històric i la història que escriurem ja l'estem escrivint ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit