Per què, encara que resulti dramàtic, hem de romandre confinats als nostres domicilis? Per què aquesta mesura no podia esperar ni un minut més? Quants casos reals, no els oficials, de coronavirus hi ha al nostre entorn? Què pot passar en el pic de la malaltia?

El coronavirus està anant cap a tu. Ho està fent a velocitat exponencial: primer gradualment i després sobtadament. És cosa de dies. Potser una setmana o dues. Quan arribi aquest pic, el teu sistema sanitari estarà saturat. La gent haurà de ser atesa als passadissos. El personal sanitari estarà esgotat. Alguns d'ells acabaran contagiats; altres moriran. Hauran de decidir quins pacients reben l'oxigen i quins deixen morir. L'única manera de prevenir això és l'aïllament social. No demà. Avui. Això significa mantenir el màxim de gent possible a casa, en tot moment.

Potser t'assaltaran els dubtes: estan exagerant? S'està alimentant el pànic? No seria millor haver esperat que uns altres actuessin primer? S'està causant un mal irreparable a l'economia? Però quan, en un termini de dues o quatre setmanes, el món sencer estigui en aïllament, quan aquests pocs i tan preuats dies de distanciament social hagin permès salvar vides, ningú ho criticarà: agrairan que s'hagi fet el que és correcte.

El nombre de casos a tot el món va créixer exponencialment fins que la Xina els va contenir, però, un cop estesa la malaltia fora del gegant groc, la seva expansió s'ha convertit en una pandèmia que ningú pot parar.

Com a polític, empresari o representant de la teva comunitat, tens el poder i la responsabilitat de prevenir aquesta catàstrofe. Analitzem per què.