Després que la Xina contingués la malaltia, els casos de coronavirus es van disparar a la resta del món. Avui dia això és degut principalment a Itàlia, l'Iran, Espanya i Corea del Sud. Hi ha, a més, desenes de països que presenten índexs de creixement exponencial. La majoria són occidentals, com França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Holanda i Noruega. Si es mantingués aquesta taxa de creixement, el nombre total de casos a Europa es dispararia. Per evitar-ho hem d'analitzar el que han fet aquells països que ja han passat per això, com la Xina o els de l'est asiàtic amb experiència en el virus SARS (Síndrome Respiratòria Aguda). Un càlcul sobre la letalitat del virus tenint en compte les dades que coneixem ens permet concloure que els països que han estat preparats han tingut una taxa de letalitat del virus del 0,5% aproximadament (Corea del Sud) o del 0,9% (la Xina). En canvi, els països que acabin sobrepassats tindran una taxa de letalitat entre el 3 i el 5%. Dit d'una altra manera, els països que actuen ràpidament poden reduir el nombre de morts a una desena part. A més, actuar ràpid també redueix molt els casos; per això és la solució més evident. La Xina, on va sorgir la malaltia, va ser dràstica.
