Les pàgines 2 i 3 del diari d'avui són un homenatge a les dones i els homes que amb el seu esforç diari en temps difícils aconsegueixen que la roda de la pseudonormalitat continuï girant. Entrevistem un conductor d'autobús, un taxista, un quiosquer, un farmacèutic, un bomber, una carnissera, una ramadera, una gestora de bugaderia, una peixatera i una infermera. En el darrer cas es tracta d'una professional de la sanitat que ha donat positiu per coronavirus i està confinada a casa. Són deu exemples que representen un col·lectiu molt més ampli de professionals imprescindibles per atendre serveis bàsics, aquells sense els quals es faria impossible tirar endavant o, com a mínim, el dia a dia es faria encara més feixuc del que ja ho és ara. Mentre que la tendència natural enmig d'una pandèmia com aquesta és fer-se fonedís, omplir el rebost i esperar temps millors, n'hi ha que exposen cada dia la seva pròpia salut per intentar salvar la vida dels altres. I això es fa de maneres molt diferents, però totes tenen en comú el ser dia a dia al peu del canó, nedant contra corrent per protegir la comunitat i negant allò que el que és del comú no és de ningú.
