Aquest és el primer cap de setmana amb la mobilitat limitada a Catalunya i tot l'Estat i s'han establert controls policials per dissuadir els qui puguin tenir la idea d'anar a passar aquests dos dies a les seves segones residències. És un missatge clar que el confinament va de debò. Convé no sacralitzar la idea que cadascú ha de ser al seu poble o ciutat, perquè tret dels focus especials com la Conca d'Òdena, avui a Catalunya no hi ha una gran diferència entre ser en una comarca o una altra. L'important no és on t'estàs quiet, sinó si n'estàs del tot. L'excepcionalitat de la situació és tan rotunda que molta gent està tardant a captar que, per estrany que sigui, hem perdut algunes llibertats bàsiques, tan bàsiques com la de sortir al carrer i anar on vulguem. La resistència a acceptar una coacció tan antinatural en una democràcia és lògica, però després d'una setmana els ciutadans han tingut temps de fer-se'n la idea. La setmana que ve es preveu crítica i convé que ningú no entorpeixi l'esforç d'evitar el col·lapse. Només un compliment radical de les consignes de confinament minimitzarà l'impacte del virus i escurçarà el temps d'excepcionalitat. No hi ha excuses.
