vilaseca - Per vida i obra, Josep Vilaseca Atset tindria un comiat presencial multitudinari, però la maleïda epidèmia no ho permet en aquests moments. Espero que s'organitzi quan recuperem els drets constitucionals de circulació i assemblea.
Salvar vides - El confinament no atura del tot els contagis perquè hi ha una combinació de mobilitat indispensable amb protecció insuficient i espavilats que se salten els decrets, però sí que ha reduït a zero la mortalitat per accidents de trànsit, que l'any passat va costar 185 vides a Catalunya. Per rumiar-hi quan tot això hagi passat.
Jo en sabria més - Dos de cada tres seguidors d'un equip de futbol estan convençuts que ells ho farien millor que l'entrenador. Amb l'epidèmia passa el mateix. No són només els ciutadans, o els tertulians, o els autoproclamats experts; són també els polítics i els governants, convençuts que en saben més que els del país veí. «Nosaltres ja ho hauríem resolt».
Andalusos - La prova que nosaltres en sabem més i no ens han de confondre amb els altres és que Madrid registra 6,5 vegades més morts que Catalunya. Llavors, hem d'admirar la superior intel·ligència dels andalusos, que tot i ser un milió més que els catalans, tenen un terç de les nostres víctimes.
Més, més, més! - Més, més, més prohibicions: aquesta és la brama. Què fan tants cotxes a la carretera? Ho comentem al car-rer, ben separats, a la cua per entrar a la fruiteria amb capacitat limitada. Si sovint és prou difícil obrir la bossa de plàstic que surt plegada de l'expenedor, encara ho és més amb guants i sense bufar ni ensalivar-se els dits plastificats i taupers.
Autoresponsables - El conseller Buch va llegir que a França cada veí se certifica per escrit a si mateix l'existència d'un motiu legal per sortir al carrer, i va dir «nosaltres també». Dues observacions. Una: la gent que ens ha de preocupar és la irresponsable, i aquesta signarà les mentides que li sembli. L'altra: a França els desplaçaments per anar a la feina, que són els llargs i afecten el transport públic, no els justifica el treballador sinó que els certifica l'empresari.
Mirar obres - Una distracció tradicional a l'abast de qualsevol jubilat és la de mirar obres, però ara no es pot, així que els proposem una solució: mirar-ne unes de fa mig segle, aquelles que van obrir Manresa en canal l'any 1970. Em refereixo a la reurbanització de l'eix format per les carreteres de Vic i Cardona, passant per la Muralla, i l'obertura del carrer Alfons XII. Els bons amics de l'Associació Memòria i Història de Manresa han publicat més de 250 fotografies d'aquells treballs a la seva web memoria.cat, molt ben ordenades i documentades per Xavier Prunés, Salvador Redó i Joaquim Aloy. La meva proposta a les persones confinades i amb prou edat per haver-ho viscut és que formin grups de whatsapp i es posin d'acord per anar mirant les fotos al mateix temps, cadascú a casa seva, mentre s'intercanvien els comentaris. «Mira, aquest rètol era de la botiga d'en Tal, què se n'ha fet?». Gaudiran d'una tarda ben entretinguda, o més d'una si no tenen pressa a passar les imatges.
Quarantena - Ningú no sap quantes setmanes durarà el confinament, però aquí deixo una pista lèxica: la paraula «quarantena» deriva dels quaranta dies que durava el confinament forçós de viatgers procedents de terres insegures. Gairebé sis setmanes. Comptant des del 15 de març, els quaranta dies arriben fins a Sant Jordi i inclouen les vacances de Pasqua florida. Les mones, servei essencial.
