22 de març de 2020
22.03.2020
Regió7

Dies de cine

21.03.2020 | 23:40
Dies de cine

El cinema és un bon aliat per quedar-se casa i sortir a l'exterior amb la màgia de la pantalla. Amb un grup d'amics que no podem fer-ho estem compartint un joc, es tracta de posar-hi imaginació i trobar versions de films coneguts entre les situacions quotidianes que ens toca viure, encara que algunes no les hauria superat ni el mateix Luis García Berlanga. No puc evitar trobar certa semblança entre l'epidemiòleg televisiu Fernando Simón, aquell que un dia va dir que tot plegat serien quatre casos comptats, i l'admirat Antonio Gasset, presentador d'aquell fantàstic «Días de cine», salvant les desgraciades distàncies que marquen que el primer encara segueixi al capdavant d'aquest despropòsit amb tota la seva ineptitud i el segon ja ens hagi deixat amb tota la seva genialitat. Hem assistit a una delictiva i vergonyosa versió d'«El discurs del Rei», una adaptació a l'espanyola d'«Els idiotes» de Lars von Trier, una indignant història de rapinyaires cretins que no fa gens de riure i que Woody Allen hauria titulat «Agafa la mascareta i corre»; o una superproducció atrotinada de «Titànic», en què el capità del vaixell no veu l'iceberg encara que se l'estigui menjant, mentre l'orquestra que no entén de territoris continua tocant l'himne nacional i el vaixell s'acaba enfonsant.

La meva feina en l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual m'ha portat a descobrir un nou remake a la vida real del clàssic «Que bonic és viure» de Frank Capra, posant en valor les persones amb les quals convisc dia a dia, que donen tot el que tenen a vegades amb recursos insuficients compensats amb entusiasme i professionalitat, per acompanyar altres persones que ens necessiten més que mai; amb el convenciment que ni el virus científic, ni el de l'estupidesa d'alguns gestors que el deixen avançar, ens podran malbaratar ni la vida ni la dignitat. Aquesta és la versió més emocionant que estic trobant aquests dies, la que m'ha fet recordar les darreres paraules de Chaplin a «El gran dictador» quan deia: «Ens hem d'ajudar els uns als altres, els éssers humans som així i volem fer feliços els altres, no fer-nos desgraciats; lluitem pel món de la raó, un món on la ciència i el progrés ens condueixin a tots a la felicitat».

Tots els que us ho mireu des de casa, com si fos una reposició extrallarga de «La finestra indiscreta» de Hitchcock, no oblideu les lliçons que estem aprenent d'aquesta pel·lícula, perquè quan sortim de la sala serà el moment d'abraçar-nos molt fort i treure a fora tot el que tenim a dins, omplint l'aire d'un grapat de gràcies i un munt de fermesa, per evitar que això torni a passar. Serà l'única manera de tornar a respirar, deixar enrere «El silenci dels anyells» i recordar aquell entranyable títol cinematogràfic de Roberto Benigni... «La vida és bella».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit