Els geranis comencen a florir. Avui són una estranya forma de vida que ha advertit l'arribada de la primavera. Multipliquen el verd i comencen a exhalar perfum. Potser perquè el seu és un confinament perpetu, arrelats sempre al mateix petit espai de terra fertilitzada. Aquest matí feien enveja, aliens al silenci que aquests dies fa de Manresa un poble minúscul, inhabitat, a les nits inhòspit, on les campanes de la Seu ressonen furiosament i on pots sentir el cloqueig de les gallines del veí que només ahir, en aquesta ciutat mitjana, semblaven un record remot del temps dels avis. Ara són les úniques que criden que són vives, mentre els geranis no paren de créixer.
