Avui toca parlar de les complicitats que genera la Covid-19 . La més destacable, la dels professionals sanitaris, víctimes d'una situació que ha superat totes les previsions per la tebiesa de l'Administració a l'hora d'afrontar el problema, tot i veure'l a venir. També és destacable la complicitat de la societat compromesa amb el país després d'anys de musculació en exercicis de participació i reivindicació: gent cosint mascaretes i bates, voluntaris per cobrir mancances assistencials, joves donant servei a persones grans... En el mateix paquet de complicitats podem destacar el paper dels professionals d'aquells mitjans de comunicació, públics i privats del nostre país, que s'esforcen a aportar informació útil per a la ciutadania, tot i les limitacions a què els sotmet el moment que vivim. I no ens oblidem de la complicitat de la ciutadania que fa cas de les recomanacions de les autoritats sanitàries per combatre la pandèmia. El confinament voluntari posarà a prova la fortalesa del sentit de responsabilitat de la nostra societat.

Malauradament, també hi ha irresponsables convertits en còmplices de la propagació de la malaltia: a) els que han col·lapsat les car-reteres «per aprofitar el cap de setmana»; b) els que neguen que calgui fer un tractament territorial de la lluita contra l'epidèmia. Prohibir l'aïllament de Catalunya, contra l'opinió de les autoritats sanitàries, els converteix en còmplices del creixement imparable d'infectats i morts. I els qui des d'aquí avalen la prohibició en seran còmplices tota la vida. Fan demagògia política («Este virus lo paramos unidos»), obvien l'experiència dels països que van aïllar territoris amb brots epidèmics, i fan com si plogués davant les xifres devastadores de Madrid; c) els que s'han quedat amb la cantarella de la «unidad» i no paren atenció a la música que anuncia la tragèdia que ens ve a sobre. Les comparacions són odioses, però... recordeu Zapatero quan afirmava que la banca espanyola era l'enveja mundial? Recordeu els plans anticrisi?: 33.000 milions, «la mayor cifra conocida en democracia». Us sona?; d) els que abonen, exigeixen el desplegament de l'exèrcit al carrer, per imposar la unidad de la pàtria sense sucumbir a les pressions dels socios nacionalistes. La ministra del ram agraeix les felicitacions ultres i amenaça el president Torra per haver exigit actuacions sanitàries, i no militars. Definitivament, deu ser una guerra perquè el llenguatge els delata, i el fumut és que dona la raó a Bertolt Bretch quan va escriure: «Els superiors diuen: /Anem cap a la glòria./ Els inferiors diuen:/ Anem cap a la tomba.»

Entossudits com estan en aquest objectiu de guanyar la batalla patriòtica en una gesta que lligui amb la història de l'imperi, els partits i mitjans afins al sistema han justificat el missatge que, finalment, el rei Felipe VI ha adreçat als seus súbdits, just quan les xifres han posat Espanya en els llocs capdavanters del rànquing de països afectats per la Covid-19. Amb música de cassolada de fons, el primer espanyol ha emfasitzat el missatge patriòtic contra el virus, però no s'ha atrevit a dir res de la infecció corrupta que amenaça la nissaga dels Borbons. Els idiotes que creuen en la República ja busquen eslògan per dedicar als que creuen en la monarquia. No ho sé...