L'hospital que han alçat en poques hores les forces armades al recinte firal de Madrid és un missatge en sí mateix, i diu: Allà on els polítics discuteixen i no se'n surten, els militars triomfem amb jerarquia, disciplina i patriotisme. Una imatge altament inquietant quan alhora s'incrementa el llenguatge bèl·lic, i quan s'omple d'elogis l'eficàcia del totalitarisme digital xinès -allà on el big data fa la funció de big brother. «Fi de la llibertat», titula a tota portada el diari conservador britànic Daily Telegraph per saludar les restriccions de mobilitat finalment dictades per Boris Johnson.

Les xifres - Es comenta amb insistència: les xifres d'infectats no són creïbles, perquè no tots els contagiats han estat diagnosticats. Els que no mostren símptomes o els presenten molt lleus no són objecte del test de detecció. Les úniques xifres fiables són les d'hospitalitzats i les de morts. Per calcular com evolucionaran aquestes xifres caldria saber quants infectats reals hi ha, i això implicaria realitzar milions de proves. Com que no se'n disposa, alguns estudiosos fan projeccions matemàtiques i donen resultats brutals. El cap de Protecció Civil d'Itàlia diu que l'extensió del contagi és deu vegades superior a la registrada. Vist en positiu, el virus seria deu cops menys letal del que s'estima.

Fracció essencial? - Llançar la fracció orgànica al contenidor marró és pura qüestió d'higiene, i que passi el camió a buidar-lo és un servei essencial. Però em pregunto si passa el mateix amb el vidre, el paper i el plàstic. Escolto el soroll de centenars d'ampolles que cauen del contenidor verd al camió de recollida. Un vehicle i uns treballadors a la via pública que podrien deixar de ser-hi si guardéssim aquests residus a casa fins que s'aixequi el confinament.

Parlament analògic - A Catalunya se la suposa avançada i avantguardista, però els lletrats del Parlament troben un munt de pegues a realitzar plens telemàtics. Els diputats espanyols voten des de casa -avui mateix, la pròrroga de l'estat d'alarma- i els de la cambra catalana no poden fer l'equivalent. En quin moment l'anàlisi de normatives formals ha deixat d'estar al servei d'aplicar el sentit comú a la resolució dels problemes?

Taula comuna - Molts anys enrere, a les petites fondes on recalaven viatjants de comerç i treballadors desplaçats, no era estrany que els hostes seguessin al voltant d'una sola taula i un menú igualment únic. Modernament, i celebracions a banda, no recordo haver viscut res semblant en cap restaurant de Catalunya. En canvi, a Itàlia m'he trobat tres vegades compartint taula amb desconeguts, colze a colze, i no eren tavernes infectes, sinó trattorie on es menja bé. En una d'elles, a Florència, la promiscuïtat és una marca de la casa que fa gràcia als turistes. Són detalls culturals que ajuden a entendre propagacions víriques.

Ministra xerraire - La ministra dels soldats té una certa tendència a xerrar primer i rumiar-s'ho després. Va carregar contra Quim Torra i tot seguit Pedro Sánchez va apuntar que el Govern no polemitzava en plena emergència. Entoma. Aquesta setmana ha explicat que els militars havien trobat cadàvers en residències privades d'avis, i la fiscalia ha obert diligències, però les empreses aclareixen que els avis que moren s'han de quedar al llit fins que arriba la funerària, les quals aquests dies van desbordades. Si aquesta és la raó, la ministra ha ficat la pota.