El titular que encapçala aquestes línies no pretén pas ser cap acudit fàcil ni cap frivolitat, senzillament és la constatació de l'actualitat reial. El rei emèrit fa anys que pateix un virus financer però aquest no és indesitjat sinó que ell mateix se l'ha subministrat.

Tot sovint Joan Carles I és notícia, no tant per les seves virtuts i sí pels seus escàndols. Ara l'enrenou prové dels 100 milions de dòlars que va rebre del rei Abdul-lah de l'Aràbia Saudita i dels obsequis de 65 milions d'euros a la seva amiga Corinna i d'1 milió a una altra amiga. En aquest enrevessat trencaclosques hi intervenen molts protagonistes: un cosí, uns testaferros, unes amigues, una fundació panamenya, uns comptes bancaris suïssos, unes comissions ferroviàries, etc. Ep! en parlar dels embolics reials cal no oblidar mai l'adjectiu «presumptament». Poca broma, que als jutjats d'aquest país la palla va molt cara.

El 10 de març la mesa del Congrés de Diputats va rebutjar constituir una comissió d'investigació de les finances del rei emèrit. El PSOE, el PP i Vox van sumar els seus vots per vetar la creació de la comissió. Visca la transparència política. En el decurs dels darrers anys, aquest ha estat el quart intent parlamentari al Congrés per investigar les finances del rei. Els qui sovint s'omplen la boca de paraules com «transparència, igualtat, justícia, ètica, democràcia, etc.», una vegada més, han impedit la investigació d'unes presumptes irregularitats del monarca emèrit.

Com en anteriors ocasions, resulta incomprensible i injustificable la decisió del PSOE. Un partit que en els seus estatuts (capítol I , article 2) diu que vol transformar la societat convertint-la en igualitària i solidària. Però vet aquí que la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, justifica així la negativa del seu partit: «Al rei emèrit el protegeix la Constitució, simplement cal llegir-se-la i saber que és inviolable». Efectivament, l'article 56.3 de la Constitució diu que «la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat», però molts juristes discrepen de la interpretació que se'n fa. Segons l'opinió dels juristes la inviolabilitat del rei únicament el protegeix dels tribunals pels actes relacionats amb la seva tasca institucional però no amb els actes com a ciutadà. La inviolabilitat no pot suposar mai impunitat. Tot i que Joan Carles I, quan va abdicar, va perdre la inviolabilitat, actualment gaudeix de l'aforament. Més enllà d'interpretacions jurídiques, cal preguntar-se si el cap d'Estat no escollit democràticament pot gaudir d'un privilegis com la inviolabilitat i l'aforament. Una pregunta que no caldria fer-se en qualsevol Estat considerat veritablement democràtic.

Després del comunicat que la Casa Reial va fer públic el 15 de març caldrà veure si els qui van impedir constituir la comissió d'investigació continuen buscant excuses per oposar-s'hi. Una innocent pregunta, si el fill del rei emèrit tenia coneixement de les seves presumptes irregularitats financeres des de fa un any, per què no ho va denunciar davant la Fiscalia o l'Agència Tributària? Segons publica eldiario.es, aquest mitjà de comunicació ha tingut accés a una acta notarial de Corinna Larsen on afirma disposar de documentació comprometedora sobre la monarquia espanyola: assumptes personals i privats, correspondència oficial, informes polítics confidencials, transaccions financeres i comercials... Ara, l'amiga Corinna, que resideix a Londres, ha decidit recórrer a la justícia britànica per l'assetjament i amenaces que pateix a causa dels secrets d'Estat que coneix.

En ple segle XXI continuen existint reis i reines amb privilegis feudals. A més del joc dels despropòsits, també sembla el joc de l'oca, d'inviolabilitat a aforament i m'escapoleixo perquè em toca.