Les històries que es van produir a Hubei i les d'Itàlia estan assemblant-se de manera esgarrifosa a les que vivim a Espanya. Hubei va construir dos hospitals en deu dies, però tot i així estaven completament aclaparats. Els dos països es van queixar que els pacients van inundar els hospitals. Van haver de ser atesos a qualsevol lloc: passadissos, sales d'espera...
Què passa quan el sistema sanitari se satura? Els treballadors sanitaris i el personal mèdic passen hores amb el mateix material protector perquè no en tenen prou. Per això, no poden deixar les zones infectades durant hores; quan ho fan es col·lapsen de cansament i deshidratació. No hi ha torns. Molta gent retirada ha de cobrir necessitats. Sanitaris que no tenen ni idea d'infermeria s'entrenen de la nit al dia per realitzar tasques crucials. Tots estan de guàrdia, sempre. Això fins que cauen malalts, acaben en quarantena catorze dies en què no poden ajudar. En el millor escenari, dues setmanes perdudes; en el pitjor, la mort.
A les UCI, els ventiladors o respiradors són impossibles de compartir, així que els sanitaris han de decidir qui viu i qui mor.
