En una circumstància tan extrema com la que estem vivint, els defectes que fins ara es trampejaven sense que tinguessin gaire importància esdevenen enormes. Les mancances en la sanitat catalana, que hem continuat considerant que és una de les millors del món quan, en realitat, després de les retallades, potser ja no ho és tant, esdevenen ara debilitats per on tot grinyola sota l'enorme pressió a què s'ha sotmès el sistema. Les residències d'avis, de les quals ningú no es preocupava gaire, apareixen ara dramàticament vulnerables i s'han convertit en l'escenari de veritables mortaldats en casos com els d'Olesa i Capellades. El nostre estat del benestar és capaç de prestar atencions sanitàries extraordinàries a centenars de milers de persones cada any, i les nostres residències tenen cura dels avis de manera excel·lent en la major part dels casos, però sovint es fa gràcies a l'esforç dels professionals i no perquè hi hagi un fonament sòlid que sustenti tot aquest entramat. Aquestes mancances afloren ara més visibles que mai. Seran una de les lliçons del coronavirus.