Ara fa 40 anys es va emmudir una veu literària prodigiosa. Quan encara no havia complert 25 anys, l'estiu de 1980, vam rebre amb perplexitat i aclaparament la notícia de la mort de Joan Barceló i Cullerés, un escriptor amb un talent excepcional que va excel·lir com a poeta, com a narrador, com a dramaturg... i que molts vèiem com una personalitat singularment dotada per renovar les nostres lletres des de la mirada pròpia i desinhibida d'un escriptor de Ponent amb una ja sòlida formació i un esperit rebel i transgressor. Hi vaig coincidir i vam fer amistat a la Facultat de Filologia, després que ell deixés inacabats els estudis de Dret. La seva presència i les nostres converses em resultaven extraordinàriament engrescadores i estimulants. Ja aleshores havia tancat la seva etapa de pintor i s'havia lliurat amb passió, tenacitat i una imaginació formidable a construir un univers literari propi fascinant, esplèndid d'inspiració, de creativitat, de màgia, d'ironia. Alguns dels qui vam anar al seu funeral hi teníem una estranya percepció d'irrealitat, com si en Joan ens hagués posat un parany per reunir-nos tots al seu poble, Menàrguens, que havia mitificat com a Vacalforges. N'hi havia que, com jo, hi arribàvem des de Barcelona, la seva Cordenit on havia trobat l'espai de llibertat que l'empenyia a una existència plena i a un lliurament sense límits a la seva vocació d'escriptor. Sempre a cavall entre el somni i la realitat, amb un fi sentit de l'humor i el deseiximent d'un jove que creu en ell mateix i que no se sent condicionat per cap compromís amb cap escola o cap estil, Joan Barceló sorprenia i enlluernava amb cada llibre nou. Descarnat i sorneguer, però sense abandonar la tendresa, ben aviat va destacar com a poeta i com a autor de literatura juvenil amb una capacitat insòlita per concebre i plasmar territoris on la fantasia esdevenia meravellosament versemblant. Va aconseguir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Diables d'escuma o, en narrativa, el Premi Folch i Torres amb Que comenci la festa!, però també es va endinsar en el món del teatre amb Científicament s'ha demostrat. La seva determinació d'orientar-se professionalment cap a la literatura el va dur a dedicar-se d'una manera reeixida a escriure per a nois i noies. N'és un clar exponent una obra que avui podem valorar com un dels cims més alts en el seu gènere, Ulls de gat mesquer. I hi podem afegir Viatge enllunat. Ara bé, després de la seva mort, es van editar força volums inèdits, alguns dels quals veritables joies, com el recull de narracions Miracles i espectres. Certament la commemoració dels 40 anys del traspàs de Joan Barceló ens convida a recordar-lo amb una inevitable enyorança i a reivindicar-ne la qualitat i la vigència, però alhora i sobretot ens ha dur a rellegir-lo si ja ens hi havíem acostat prèviament o a descobrir-lo i a capbussar-nos-hi. La seva obra continua interpel·lant-nos i cal aprofitar l'oportunitat que aquesta celebració ens ofereix per reeditar-ne els títols més significatius.
