Els científics van a les palpentes i els responsables polítics i sanitaris reaccionen sobre la marxa a una pandèmia que, no fa ni un mes, a la major part d'Europa es preveia que seria un grip important i poca cosa més. Ja hi havia veus que advertien d'un impacte brutal, però la majoria d'experts i la totalitat dels polítics auguraven un problema manejable. Quan van aparèixer els primers indicadors del que ens queia al damunt la incredulitat va retardar la resposta. Si totes les mesures s'haguessin pres dues setmanes abans, la situació seria completament diferent i s'haurien evitat milers de morts i una crisi econòmica devastadora. Caldrà que els científics analitzin molt seriosament per què l'alarma no va ser prou clara i emfàtica; i caldrà veure també per què no es va escoltar prou aquells qui discrepaven i alertaven d'un tsunami. Aquesta pandèmia donarà tema d'anàlisi a polítics, sociòlegs i antropòlegs durant anys. Però la lliçó ha de ser immediata: la propera vegada que en un poble hi hagi un indici d'epidèmia, de qualsevol epidèmia, cal llançar-s'hi al damunt amb tot al primer minut. I, a banda de confinar la gent, cal sortir a fer milers de proves de les que no s'estan fent.
