26 de març de 2020
26.03.2020
Regió7

La Mare de Déu de Queralt va baixar a Berga

25.03.2020 | 23:37

S egons el Llibre Verd, la primera vegada que la imatge de Queralt va ser baixada a Berga fou el 6 d'abril de l'any 1680 per demanar ajut contra una sequera que havia eixugat fonts i rieres; va tornar a Berga els anys 1682 i 1683 per més sequeres.

La baixada del 19 de juny del 1687 va ser per combatre la plaga de la llagosta; mossèn Ribera, citant un extracte d'una còpia d'un volum del Llibre Verd, diu: «Fou el cas que en arribar dita miraculosa Imatge sobre els molins darrera del castell, aparegué una diadema o corona al cel que era, segons podia divisar-se, del color de l'arc iris. I el raig de sol era enmig de dita diadema, i continuà estant sobre la Santa Imatge servint de dosser a tan sobirana Reina fins que la processó fou a l'església del convent de santa Magdalena, fora les muralles de la Vila, on eixiren amb el tàlem, capes i bordons a acompanyar i rebre dita Santa Imatge, i en estar el sant simulacre de Maria Santíssima de Queralt cobert amb el tàlem, s'apagà i esvaí aleshores la miraculosa diadema que el cel havia posat sobre la santa Imatge per tributar-li el degut culte i veneració i ensenyar-nos a nosaltres com hem de venerar-la. D'aquest miraculós prodigi fan fe moltíssimes persones fidedignes a qui jo, Josep Altarriba, notari d'aquesta vila, he oït referir-ho».

Per tenir memòria d'aquests fets es va construir la capella de l'Oratori o Queralt Xic, cada any el poble de Berga puja el 25 d'abril, per Sant Marc, en vot popular. Els Goigs Vells de Queralt ja deien a l'edició del 1750 d'aquest fet: «De la llagosta, i pestilència, / esta comarca lliurareu/ a Berga salut donareu/ sols amb vostra presencia /d'ella sereu venerada /per única defensora».

La de l'any 1688, mossèn Armengou diu que va ser per haver-se reproduït el flagell de la llagosta. L'any 1729, per la sequera, el 1735, segons mossèn Ribera, per «fer-la Metgessa d'unes malures».

La baixada de l'any 1854 va ser pel còlera, la pesta va arribar a Berga a la primeria d'agost d'aquell any. Qui podia, abandonava Berga, fins i tot alguns dels responsables que no ho hagueren hagut de fer mai. Entre els qui van complir la seva obligació quedant-se a Berga hi ha els metges Pere Sala i Joaquim Fàbregas, que moriren del contagi, Pau Florejacs, que va ser l'únic metge que va restar sempre a la població, un altre metge estava malalt i dos més van desertar. Cal recordar el batlle de Berga, Josep Maria Vilardaga i Junquet, i sobretot el rector Ramon Moreta, que va morir del còlera el 13 de setembre, que van estar cuidant la població berguedana. El 7 de setembre, la vigília de la Gala, es va baixar la imatge per ser col·locada a l'altar major de Sant Pere de Berga A principi d'octubre i després de ser cantat un solemne tèdeum, la imatge van ser retornada al santuari de Queralt. De la pujada a Queralt, les cròniques en diuen que la processó era la més impressionant de les que mai s'han fet, amb la majoria dels assistents descalços, i amb el fervor proporcional al pànic sofert pel còlera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit